Palmer Basket i Fibwi Palma, cara i creu

A  les entrevistes que just abans de començar el curs vam fer als tècnics dels dos equips mallorquins, Óscar Olivenza i Pau Tomàs van coincidir en un punt: Benicarló, Sant Antoni, Fibwi i Palmer són equips que aspiren a comandar la classificació aquesta temporada. El calendari ha volgut que aquest cap de setmana els quatre coincidissin i es produïssin els enfrontaments: Sant Antoni-Palmer i Fibwi-Benicarló.  

Els immobiliaris van mostrar dissabte el seu potencial sobretot al segon i tercer quart, clarament superiors als eivissencs, que van decebre, perquè els seus números van ser molt minsos i insuficients: 27% en tirs de camp, 15 pèrdues de pilota i només un 44 de valoració. Al tercer període els mallorquins van arribar a guanyar de 20. Al darrer els de Portmany van maquillar les estadístiques perquè van aprofitar la lesió del visitant Harris, una peça fonamental, a la darrera possessió del tercer acte. No poder comptar amb ell els últims deu minuts de joc va fer que els mallorquins tinguessin greus problemes ofensius (convertiren 1 punt en els primers cinc minuts de quart) i els eivissencs ho van aprofitar, però l’intent de remuntada no es materialitzà. Va quedar clar que el pitjor rival que enguany tindran els immobiliaris seran les lesions d’alguns jugadors clau. Per cert, un d’ells, n’Asier, va tornar a repetir una actuació molt inferior a la seva vàlua com a jugador, va convertir els dos únics punts a l’últim minut de partit i ha sumat un 2/13 en tirs de camp en els darrers dos encontres.

A Son Moix diumenge els aficionats a l’esquadra de S’Arenal van viure un partit molt estrany (els locals, que perderen, van valorar 85 i els visitants, que guanyaren, 61), que només s’explica tenint en compte que parlem de bàsquet. I com va ser el matx, què va passar? L’entrenador del Benicarló, Adrià Alonso, va comentar encertadament a la roda de premsa posterior que possiblement per a l’espectador va ser emocionant, però que ell considerava que el partit, des del punt de vista tècnic i tàctic, havia estat horrible, que ells havien desconnectat al segon quart i afortunadament els locals al darrer, que els seus percentatges de llançament havien estat molt pobres i que no havien sabut entendre el rebot, però que durant la confrontació pensava que si milloraven l’encert mínimament, cosa que es produí a l’inici del darrer capítol, estarien dins el partit i tindrien opcions de victòria... Al segon quart els fibwis es col·locaren en zona per aprofitar les dificultats d’anotació dels visitants, aprofitaren els greus errors dels valencians i convertiren amb facilitat gràcies a transicions ràpides: els millors moments dels illencs. Pocs espectadors podien presagiar després de veure com estaven jugant els dos conjunts al segon i tercer període – els de Ciutat es mostraven molt superiors: tenien el vent a favor – el final que es produí. Però, quan el vent canvià de direcció en el darrer temps, les precipitacions afloraren exageradament, la seva punteria es debilità (0/6 en triples) i la manca d’idees clares va brollar... Per cert, crida l’atenció que un dels fitxatges estel·lars d’aquest estiu, el pivot Dusan Juzbasic, no va jugar gens (el Fibwi té en aquests moments un dèficit de jugadors interiors) i acumula en tres partits de competició només 6 minuts de joc.

Ara toca esperar que la lesió de Harris no sigui important i que els de Pau Tomàs amb reflexió i treball remuntin, es recuperin d’aquest mal inici.