"Ara va de veres", per J.M.Arbucias

Quan era al·lot al pati de l’escola jugàvem partits de futbol i de bàsquet. Després d’uns minuts, d’algun gol i d’unes quantes cistelles, el líder del grup cridava: «Ara va de veres» i començava realment el partit. Tot el que havia succeït abans, no comptava, no havia servit pràcticament de res.

Tot semblava que al Fibwi Palma a la fi qualcú havia exclamat «ara va de veres»: el club havia repatriat dos jugadors que no van demostrar tenir el nivell de LEB Plata – Gibson i Smoyer –, els havia substituït per jugadors de qualitat i experiència – Castillo i Raffington –, havia fitxat temporalment un base de garanties – Antúnez – per reemplaçar Joan Feliu, que es va lesionar fa uns dies i no tornarà a trepitjar el parquet fins d’aquí uns mesos. Havia, en definitiva, equilibrat una plantilla descompensada des del principi. Després d’un començament amb dubtes, els fibwis havien encadenat cinc victòries i arribava el derbi. Mallorquins i menorquins aspiren la temporada que ve a disputar la LEB Or. En part, per això, el derbi a priori era més interessant. 

El vent bufava d’esquena. Mentre els de Ciutat no perdien des del 15 d’octubre, els de Maó estaven instal·lats en una mala ratxa, ja que als seus dos últims encontres van sumar dues derrotes. Mentre els de Son Moix havien incorporat jugadors acreditats i viatjaven amb la plantilla completa, els de Bintaufa no podien inscriure el darrer fitxatge, l’incombustible Edwin Jackson i, a més a més, no podien utilitzar per una indisposició el màxim anotador de la categoria i a la vegada el jugador més ben valorat, l’ex NBA Slava Kravtsov.

El partit va acabar essent una festa per als locals, que van jugar amb molta energia i intel·ligència i van demostrar una actitud excel·lent, i un funeral per als visitants que van aguantar la primera part, però que es van enfonsar a la segona.

Una setmana més els de Pau Tomàs van generar desconfiança i dubitació. N’hi haurà que parlarà d’un simple accident, d’un mal dia. És veritat que queda molta lliga, que el que més importa és arribar al play-off en bones condicions físiques, tàctiques i psicològiques, que la lliga regular només serveix per ocupar posicions a la graella de sortida de la cursa definitiva; però també ho és que alguns detalls significatius són senyals preocupants per a un equip que té al seu full de ruta l’objectiu de l’ascens. 

Preocupa la irregularitat de les seves actuacions. És capaç d’oferir bons períodes, propis d’un conjunt líder i, al mateix matx, presenta llacunes ofensives i defensives que lleven la son. Dissabte, si parlem d’atac, per exemple, al tercer quart només va anotar 4 punts i acabà el partit amb menys de 50. I si ens fixem en la defensa, encara que només va encaixar 71 punts, no es pot afirmar que fos ni bona ni efectiva. S’ha de millorar la defensa de l’1x1 i del bloc directe, perquè a partir d’aquestes dues situacions, es permeten molts triples del rival. Al penúltim partit – i es va guanyar – el Godella va llançar 41 triples, molts d’ells alliberats (si en lloc d’assolir un 24%, els valencians haguessin millorat l’encert, per ventura la victòria s’hagués convertit en derrota) i a Menorca els de Javi Zamora en van tirar 30. És l’equip malgrat els esforços per construir una identitat de joc a partir de la defensa, que més punts ha rebut. I després hi ha el tema de les pilotes perdudes, una de les fites que més tenen en compte els equips d’elit i un problema des que va començar la temporada. El Fibwi Palma és el que més n’ha perdudes. 

Esperem que ben aviat des del si de l’equip i amb veu ben alta se digui Ara va de veres i tots els recels i incerteses esdevinguin optimisme justificat, encara que en aquests moments la taula classificatòria indica que l’equip es troba a una victòria del líder.  

Suscríbete para seguir leyendo