Romeu i Julieta, una història d’amor i de música

Són moltes les adaptacions musicals de la història que signà Shakespeare a finals del segle XVI, a partir d’un conte de l’italià Mateo Bandello i que ambientà a Verona, la ciutat en la qual el turisme hi ha volgut veure el balcó de l’estimada Julieta, a l’espera del seu estimat Romeu.

I és que l’amor ha estat un dels grans temes de la història de la música, amor i drama, i precisament aquesta aventura shakesperiana té les dues coses: un amor a primera vista i un final tràgic com pocs.

Però tornem a la música i a les obres més conegudes entre les més de vint que existeixen sobre el tema. Comencem per la part escènica i vocal: sembla que la primera aproximació musical és de 1776 i la signà el compositor bohemi Gerog Benda, ara bé, la primera òpera que realment ha gaudit del favor del públic i que encara segueix en repertori és I Capuleti e i Montecchi de Vicenzo Bellini, estrenada a La Fenice de Venècia el 1830. De trenta anys més tard és Romeo et Juliette de Charles Gounod i que es representà en una primera versió a París el 1867, tot i que en onze anys posteriors s’estrenaren dues versions més, refetes per l’autor, també a París.

A principis del segle XX, el 1907, trobam A village Romeo and Juliet, una òpera de Frederick Delius i quaranta anys després un dels musicals més famosos de tots els temps, West side story que amb música de Leonard Bernstein, coreografia de Jerome Robbins i text de Stephen Sondheim triomfà primer a Broadway i un any després en el West End de Londres, encara que fou la pel·lícula posterior que dirigí Robert Wise el 1961 amb Natalie Wood i Rita Moreno entre d’altres la que li donà un impuls internacional mai vist.

Pel que fa al ballet, hem d’esmentar, per sobre de tots ells, Romeu i Julieta de Sergei Prokófiev, estrenat a Sant Petersburg en la dècada de 1930.

En la música estrictament simfònica i no precisament escènica també trobam referències al títol de Shakespeare. Així, tenim un Romeu i Julieta d’Héctor Berlioz de 1839 i una Obertura amb el mateix títol de Piotr Txaikovski de 1869 que més que una obra curta és un vertader Poema Simfònic en el qual sona un dels temes d’amor més populars de la música simfònica.

I no podem deixar de banda ni el jazz ni la música pop. Per tant és obligat citar la cançó Fever que popularitzaren Peggy Lee o Elvis, entre d’altres, The Star-Crossed Lovers de Duke Ellington i diverses cançons signades per Bruce Springsteen, Dire Straits, Lou Reed i Romeo is bleeding de Tom Waits, entre d’altres.

Suscríbete para seguir leyendo