La segona «Quinta»

Sí, la segona simfonia de la qual no cal esmentar l’autor. La primera Quinta, naturalment és la de Beethoven, però aquesta, la de Mahler, és també una obra gran que no necessita gaire presentació i en la qual, com a aclucada d’ull, l’autor recorda el tema del destí beethovenià.

Escrita entre 1901 i 1902, el mateix Mahler dirigí l’estrena a Colònia, el 1904, amb èxit de crítica i públic.

L’obra està estructurada en tres parts, cada una de les quals té un o més moviments. Així, la Marxa fúnebre i un moviment agitat formen la primera, l’Scherzo sol, la segona i l’Adagietto i el Rondó final la darrera.

Al llarg del primer moviment ens trobarem amb una Fanfàrria o el que és el mateix, amb un grup d’instruments de metall anunciant el que vendrà, que serà una successió de ritmes i harmonies dramàtiques.

En el segon moviment, tota la pau i serenor del primer es tornen músiques frenètiques, ara bé, endolcides adesiara amb melodies líriques. Tot per arribar al moviment més llarg, l’Scherzo, amb un tema principal en forma de vals (no és ben bé un vals, però s’hi acosta).

El quart moviment és el més conegut, no només de la Simfonia, sinó de tota l’obra simfònica de Mahler. Ens referim a l’Adagietto, que podem entendre com a una declaració d’amor vers l’esposa Alma sempre a partir d’uns versos que el músic li dedicà: De quina manera t’estimo, el meu raig de sol,/no t’ho puc dir amb paraules./Només el meu desig, el meu amor i la meva felicitat/puc declarar amb angoixa. Amb aquest lent i emotiu moviment no és gens difícil traslladar-nos a la Venècia decadent que retrata Visconti al film La mort a Venècia, basat lliurament en el llibre del mateix títol de Thomas Mann i amb un Dirk Bogarde en estat de gràcia.

I en el darrer moviment, que té forma de Rondó, amb un tema preferent, Mahler ens recorda altres moments, de l’obra i d’altres peces seves. Una curiosa manera de tancar un cercle, que s’encetava de forma tràgica i que conclou amb elements coneguts i fins i tot alguns de caricaturescos.

Una obra mestra, sens dubte i que avui horabaixa ens interpretarà la Simfònica a l’Auditòrium de Palma (20h) i demà a l’Auditori de Manacor (19.30h), sota la direcció de Guillermo García Calvo.

Hem d’esmentar que avui mateix i a les 18.30h, en el mateix Auditòrium, proposam una sessió en la qual explicarem, en la mesura de les possibilitats, els moments claus d’aquesta partitura imprescindible. Una audició comentada a la qual hi poden accedir de forma gratuïta totes les persones interessades. Millor si envien un correu electrònic a informacio@simfonicadebalears.com.

Suscríbete para seguir leyendo