Opinión

Gaspar Riera: 10 de 10 en el Centenari

Gaspar Riera, 1987.

Gaspar Riera, 1987. / Miquel Àngel Riera i Ximenis

Miquel Angel Riera Ximenis

Miquel Angel Riera Ximenis

Aquest mes de desembre, i amb la celebració de la desena exposició del Centenari al Museu de Can Planes a Sa Pobla, haurem ja passat l’equador dels actes que farem programar amb motiu del centenari del seu naixement. Haurem realitzat deu exposicions als pobles de Mallorca. I no podem més que sentir-nos orgullosos i feliços d’haver realitzat aquestes mostres el llarg d’aquesta Mallorca que tant va trepitjar, conèixer i estimar.

Gaspar mai va rebre formació en matèries artístiques, era fill d’uns carboners, però pràcticament des del bressol va començar a pintar, a dibuixar i a mostrar el seu interès per les arts en general (pintures, poesia, fotografia...). Va centrar la seva obra, especialment, en pintar i retratar el paisatge de Mallorca i ho va fer d’una manera innovadora, va revolucionar el paisatgisme predominant fins aleshores i va aportar una visió pròpia, una mirada diferent del que es feia tradicionalment.

Nascut a Estellencs, lloc que va abandonar per formar part dels Blauets de Lluc, va viure a Palma des dels vint anys fins a la seva mort.

Com diu ell a les seves memòries, el cor li va capgirar l’estiu de 1963 quan va descobrir una altra Mallorca, la Mallorca del pla.

Persona d’una gran sensibilitat, amant del silenci, de l’autenticitat i de la sinceritat, enamorat de la natura i de Mallorca, va recórrer durant anys els camins i caminois carregat amb la seva maleta de pintor i la seva càmera fotogràfica.

L’objectiu que ens marcarem el mes de maig d’enguany, de donar a conèixer la seva obra ens ha donat grans satisfaccions, per l’acollida, l’interès i la participació de centenars de persones a les exposicions realitzades, cada una d’elles totalment diferent de l’anterior, adequades al territori on exposaven gràcies a la feina que va realitzar Gaspar el llarg de total l’illa, que va pintar i retratar tal com era i com la veïna en aquets anys seixanta i setanta.

Paisatge de Felanitx, 1966.

Paisatge de Felanitx, 1966. / Miquel Àngel Riera i Ximenis

Porreres, Selva, Estellencs, Maria de la Salut, Ariany, Inca, Sóller, Manacor i Alaró són espais que ja han viscut la presència de l’obra pictòrica i també, part d’ells, amb la col·laboració inestimable de la Obra Cultural Balear, el format divulgatiu que sota el concepte «Conèixer a Gaspar Riera», permet, en prop d’una hora, gaudir d’un potent projecte audiovisual que ens permet apropar-nos a la humanitat i grandesa d’una persona humil que tan sols volia mostrar als altres els sentiments que la nostra terra, molt diferent de la que ara tenim, li transmetia. Més de vuit mil fotografies fetes en vint anys ho mostren.

Per això, continuarem fins al mes de maig de 2023 la tasca de fer valdre en aquest any del centenari del naixement de Gaspar Riera, la seva persona i la seva producció artística i, així, apreciar la vigència i la modernitat d’aquesta, i en els mesos vinents feren aturada a Marratxí, Valldemossa, Santa Maria i Binissalem, per a finalitzar el centenari a Palma.

El procés de nomenament com a fill il·lustra d’Estellencs serà també una fita important així com l’edició per l’Ajuntament de Palma d’un important llibre sobre la seva obra, perquè quedi constància de la seva pintura. Les exposicions a Menorca i a Eivissa ja seran passats l’estiu amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Balears.

La cultura mallorquina, especialment, la pictòrica, va tenir un període molt gris, des de l’aixecament contra la República i l’arribada de la democràcia. Tenim ja certa perspectiva per poder treballar aquest període, i de manera essencial, les estructures culturals que ofegaven els treballs fets per homes i dones en tots els camps van treballar que aconseguir el marc de llibertat de creació que avui tenim.

Per això, i perquè és important hi dedicarem els esforços necessaris, per a posar en marxa un procés d’estudi i de coneixement de la vida cultural i artística de les nostres Illes en un període que necessita recuperar la seva memòria històrica.

En aquesta tasca seguirem, i al mateix temps, apostem per donar a conèixer la seva producció en altres camps de la seva activitat, la de darrer bohemi, especialment la poètica i la memorialista, totalment desconegudes fins ara, portant les seves aportacions culturals a la ciutadania de la resta de les Illes Balears.