Aquest dimecres, 24 d’agost, a les 21 hores i al poble on va néixer, Estellencs, s’inaugura la tercera de les exposicions que en aquest any del centenari del seu naixement, on es mostra l’obra del pintor que establirà amb la seva Mallorca un diàleg que li donarà un llenguatge propi per interpretar un paisatge rural que estarà sotmès a les variacions anuals del temps i que ens mostrarà, especialment al Pla, una Mallorca diferent, rigorosa, on la simplificació, l’equilibri i el silenci del paisatge quedarà permanentment ja fitxat a la seva obra.
Després de la presentació de part dels actes que formen aquest centenari, en el dia del seu naixement, el passat 9 de maig, el Museu de Porreres ha permès mostrar, al llarg de dos mesos, una part de l’obra creada en el període de la segona meitat dels seixanta, amb una gran acollida per part de les més de quatre-centes persones que han gaudit d’uns quadres que varen permetre dir als crítics d’art d’aquells moments: «Hay una necesidad de dramatizar nuestro paisaje, de reincorporarlo —esfuerzo que tiene toda la violencia del contraste— a la tragedia. Aceptó la síntesis, la eliminación de elementos superfluos e innecesarios, acepto la austeridad y retornó a lo sobrio. El color y la luz —en un constante y perfecto equilibrio, el uno como consecuencia del otro, siempre— son sus elementos fundamentales. Dentro de la simplicidad, pero nunca como proceso pictórico superficial; o más bien como consecuencia de la síntesis. A mí me parece importante esa nueva visión del paisaje mallorquín, revolucionaria en cierto modo, con posibilidad de polémica, que es palpable en la más reciente obra de Riera», Toni Serra, a l ’Ultima Hora del 2 de Abril de 1966, o a Rafel Jaume, en el Diario de Mallorca el 14 del mateix mes: «La visión que de la geografía nuestra nos ofrece Riera, sin pretender ser exhaustiva, ni mucho menos, tiene esa hondura y esa sinceridad que solo la buena pintura y la técnica meditada son capaces de transmitirnos. Una arquitectura lenta, morosa, desemboca en unos resultados que da la impresión de cosa primaria, digo es quizás el mayor acierto de esta exposición de Gaspar Riera, pintor con vocación y entusiasmo». Y també Gaspar Sabater a la Hoja del Lunes de 12 de febrer de 1668 deia: «Gaspar Riera es el artista que sigue fiel a una manera interpretativa y se compenetra íntimamente con ella. Gaspar Riera pinta porque siente la necesidad de hacerlo y sus telas son expresión fiel de un temperamento. La claridad, la nitidez, la simplicidad es la tónica de sus telas en las que se transparenta la intensa preocupación del artista por plasmar a través de la línea y el color, con fuerza interior que lleva dentro. Porque sus obras, pese a lo dicho —a la nitidez, a la claridad, a la simplicidad— son expresión de un alma con hondas preocupaciones plásticas fuertemente arraigadas. De ahí que su estética sea una estética con hondas raíces. Hablar de esteticismo en Gaspar Riera es hablar de la misma esencia de las cosas. En este caso, del paisaje. Gaspar Riera es el artista que ha valorado más intensamente el paisaje. He dicho el paisaje. Sus obras paisajísticas responden a esa estética suya en la que lo circunstancial y adventicio no tiene cabida».
Aquesta obra mostrada, amb una sèrie de continguts que no s’havien exposat mai encara, ens permeten investigar com una persona fill de carboners, sense cap formació en matèries artístiques, va centrar la seva obra, especialment, en pintar i retratar el paisatge de Mallorca i ho va fer d’una manera innovadora, va revolucionar el paisatgisme predominant fins aleshores i va aportar una visió pròpia, una mirada diferent del que es feia tradicionalment. Inclòs com va abandonar el que havia pintat sempre i al quaranta i pocs anys deixa de pintar la Serra i la Tramuntana, les oliveres i les alzines, els penya-segats i les marjades, la frondositat dels boscos i donant-les l’esquena, és seduït i enamorat pel Pla de Mallorca, on els sembrats del blat i la mobilitat de la terra treballada al llarg dels segles provoquen una paleta de colors que, inèdita, fins ara, entronca d’una manera contundent amb l’abtractisme.
Aquesta primera exposició a Porreres, juntament amb la mostra realitzada a Lloseta, en un format diferent, en col·laboració amb l’Obra Cultural Balear, on el Conèixer Gaspar Riera mitjançant un muntatge audiovisual comentat, ens permet apropar a totes les poblacions de la nostra Mallorca una obra ens sorprèn per la seva per la seva modernitat i vigència.
La seva varietat en l’obra ens permet fer a Estellencs una mostra totalment muntanyenca, amb quadres de la primera època i que arriben fins a mitjans dels seixanta, amb la col·laboració de persones del poble que aportaran obres d’aquests anys. I ja per setembre, tornarem al Pla, a Ariany i a Maria de la Salud, per avançar cap a Inca, Sóller i Sa Pobla, per a començar el 2023 amb Marratxí, Valldemossa, Binissalem, Alaró i Petra. I ja passat l’estiu de l’any que ve, dur la seva obra a Menorca i a Eivissa per també mostrar-la.
Aquesta serà la tasca, al llarg del centenari, on exposarem els seus quadres a les localitats on van ser captades o pintades en el seu moment. Al mateix temps, apostem per donar a conèixer la seva producció en altres camps de la seva activitat, especialment la poètica i la memorialista, totalment desconegudes fins ara, portant les seves aportacions culturals a la ciutadania de la resta de les Illes Balears.
