T hrough the lens of time. Aquest és el títol del darrer disc del violinista mallorquí Francisco García Fullana, que fou nominat "CD del dia" per la Ràdio clàssica austríaca i "CD de la setmana" per la revista americana Forbes.
D'això fa uns mesos, més o menys en l'època que el solista havia de venir a l'illa per interpretar el Concert per a violí, bandoneó i orquestra del compositor i bandoneista argentí Juan Pablo Jofre.
García Fullana no va poder venir durant la temporada de concerts de la nostra simfònica, ja que li fou concedit l'Avery Fisher Career Grant, un guardó que, entre d'altres, han obtingut anteriorment violinistes com Joshua Bell.
Foren paraules de García Fullana en el moment de rebre la distinció: "Un somni que mai havia pensat que es podia fer realitat el dia que vaig arribar, amb setze anys i amb el meu violí, a aquesta ciutat de New York".
Doncs bé, avui a Bellver i dins el cicle dels concerts que l'Orquestra realitza durant l'estiu en aquell indret de Palma, Pablo Mielgo dirigirà el Concert per a bandoneó i violí número 2 de Juan Pablo Jofre, amb García Fullana i el mateix compositor com a solistes.
Abans, el nostre solista participarà en la interpretació de la Serenade de Leonard Bernstein, inspirada en el Simpòsium o Banquet de Plató. Serà una nova manera de recordar el director i compositor del qual enguany es cumpleixen cent anys del seu naixement.
I si Plató inspirà Bernstein a l'hora de compondre la Serenade, aquesta obra de Bernstein inspirà Jofre a l'hora d'escriure el Concert. Per tant en la vetllada d'anit passarem dels diàlegs del filòsof grec a la música de temàtica argentina, amb un fil conductor: el centenari del músic americà.
I encara no és tot, com a peça final del concert, la Serenata núm. 10, Gran Partita que Mozart va escriure per a instruments de vent fusta i contrabaix (a vegades substituït per un contrafagot).
De Serenade a Serenata.
