Llibres a voler per Sant Jordi (I)

Una riuada de novetats llibresques.

El proppassat dijous, 21 de març de MMXXIV, vaig fer un Club de Lectura sobre el meu Passes per Palma (Vibop Edicions) a la Biblioteca de Cultura Artesana de la Misericòrdia. I vaig quedar sorprès, meravellat, content i ple de joies de contacte amb un bon grup de lectors nombrosos i diversos dels mil i un sexes de l’esperit. La conductora de l’acte va ser Aina Vallés que va saber donar energia i agilitat a aquella hora i mitja de conversa. Després, el dissabte següent, vaig realitzar una visita guiada per la meva Palma amb molts d’aquell lectors amb els quals havia parlat. I també va ser una altra experiència de diàleg que em va alegrar i demostrar que aquesta casta d’actes són una bona forma de socialitzar la cultura entre persones molt diverses i entusiastes. Alguns d’aquell lectors em demanaren que ara que s’acostava la festa de Sant Jordi els aconsellàs els llibres que a mi em feien més llegiguera. I empès amb la seva energia he decidit que aquestes setmanes faré un llistat d’obres de tota casta que crec que poden donar les diferents formes de felicitat que la literatura ofereix al lector.

De tot i molt.

Començaré amb un escriptor que estim molt, Henry James, i un llibre de cartes entre ell i l’escultor jove Hendrik Christian Andersen. Amado muchacho (Elba), és la transcripció de les setanta-set cartes enviades per James entre 1899 i 1915 al seu amic “romà”. Es conegueren al Palazzo Rusticucci de Borgo de Roma en unes noces. James es va enamorar del que Andersen representava: la joventut, la bellesa, les possibilitats de l’art. Les cartes mostren els sentiments pròxims a l’amor que aquell jove escultor va despertar en l’escriptor major, purità i fadrí i ens despleguen un món molt creatiu i ple de civilitat. Recoman també de l’amic i gran escriptor Colm Tóibín la novel·la El mestre (Amsterdam Llibres), en què descriu els darrers anys del segle XIX de Henry James des del seu fracàs com a autor de teatre fins la seva reclusió a la localitat de Rye, East sussex on va escriure tot un conjunt d’obres mestres. Retrata un home complex i ambigu que reprimeix la seva sexualitat molt tocada de gaitud. Una obra apassionant.

I ara una escriptora que sona per al premi Nobel de l’any que ve i val l’alegria Jenny Erpenbeck. El llibre es titula Kairós (Angle Editorial), i passa el 1986, tres anys abans de la caiguda del Mur de Berlín i de la dissolució de la República Democràtica Alemanya. Katharina, de dinou anys s’enamora en baixar d’un autobús a la plaça Alexander de Berlín de Hans, un intel·lectual de cinquanta anys. Serà per la influència del deu Kairós, el deu grec del moment oportú i de la felicitat instantània? La història d’amor clandestí es basteix a partir dels records d’anys quan més tard de la separació dels amadors. Katharina troba dues capses estotjades plenes de memòries. Amor i política a la nostra estimada Europa.

Miquel Berga ha escrit Un país estranger (Tusquets) per dir-nos que “la pulsió del passat és part de la condició humana.” Com que estic també dins aquesta pulsió puc assegurar que aquest llibre que és una meravella: un mosaic de petites i grans històries trunyellades, de vides fetes malbé per la guerra incivil i la repressió de després, de pobles inundats per decret, d’exilis i de migracions, de gent humil i noble que lluita amb dignitat en una Catalunya i una Europa devastades. La història de tres generacions lligades a l’hotel de Tossa de Mar, Casa Johnstone, que es va convertir en refugi per a nins republicans, és el catalitzador d’una obra plena de troballes.

Recomanaré dues novel·les de Rebekka Makai. Una de l’any 2021 que és un tresor: Els grans optimistes (Editorial Periscopi). Yale Tishman el 1985 veu com Xicago és destrossada per l’epidèmia de la sida. Mor el seu amic Nico. Yale s’uneix molt a la seva germana Fiona. Han passat treta anys i Fiona és a París intentant localitzar a la seva filla que va desaparèixer. Entremesclant la vida de Yale i Fiona la Makkai ens ofereix una novel·la sobre la malaltia i la mort, el poder de l’amor i l’amistat. Ara acaba de treure una altra novel·la engrescadora: Vull fer-te algunes preguntes (Editorial Periscopi). Conviden a la protagonista Bodie Kane a fer classes a l’escola Granby on va estudiar d’adolescent. La Kast ha inventat un pòdcast molt famós. El fet d’anar a l’escola de joventut li recorda l’assassinat de la seva companya d’habitació. Han passat vint anys i li queden molts d’interrogants: quina fou la seva actuació? I la dels seus companys? I l’home declarat culpable és l’assassí? La culpa, el dolor, la intriga i la morbositat contades amb ploma mestra.

Un llibre singular i extraordinari: L’escola de l’ànima. De la forma d’educar a la manera de viure (Quaderns Crema), de Josep Maria Esquirol. Aquest “filòsof de proximitat” ens dona una reflexió riquíssima sobre educació, ensenyament, maduració i mestratge. M’entusiasma la seva definició d’educar: ajudar a algú a orientar-se (i ens hem d’orientar tota la vida!). I ensenyar vol dir mostrar alguna cosa. I afegeix: una escola sense ànima no és una escola. I assegura que alguna cosa va malament quan l’escola és un mimetisme de la societat. Què és el més humà d’un humà i on posam la maduresa humana? Invitació creadora per descobrir, partint de l’educació, que és una vida madura, fèrtil i espiritual. Molt recomanable.

Virgili és el poeta nacional romà que l’any 29 aC va acabar d’escriure les Geòrgiques, un extraordinari poema ecologista avant la lettre sobre les feines del camp. Geòrgiques. Llibre II (Vibop Edicions), de Virgili apareix en una magnífica traducció del jove filòleg clàssic Pau Sabaté que també ens dona una introducció a l’obra de Virgili i unes notes que ens ajuden a comprendre molts de detalls dels hexàmetres llatins que amb saviesa ha passat al català. El llibre segon està dedicats als arbres en general, però el cep hi té una presencia significativa.Els versos inicials del llibre anuncien el protagonisme que tindrà la vinya amb un breu himne a Bacus. Cinc-cents quaranta versos traduïts amb sensibilitat i mestria que ens amaren de bellesa llatina, ben nostra. Un poema didàctic que es llegeix com una novel·la: una forma de felicitat.

Suscríbete para seguir leyendo