Els cants dels ocells

01

Avui és 21 de març. Comença, poèticament, la primavera. Però també és data senyalada per a la música. Llegiu la columna impagable del meu company quinzenal de pàgina, Josep Lluís Pol. Va de Primavera musical. Molt recomanable.

02

Fa uns dies, preparant una xerrada sobre la “Simfonia número 6” de Beethoven, coneguda més com a “Simfonia Pastoral”, vaig recopilar algunes músiques, del compositor i d’altres, que referencien la natura, bé sia de forma directa, a través d’imitar els sons de les tempestes, bé sia per simular cants del ocells, o també pel fet d’incloure ritmes i melodies provinents de la música popular.

03

Sense pretendre ser exhaustiu, permeteu-me que citi algunes músiques que convertiren els ocells en protagonistes, sense saber-ho. I què millor que començar pel mateix Beethoven? imaginem el compositor passejant pels boscos vienesos amb una plagueta pautada i apuntant aquelles melodies que li sortien a camí. D’aquesta manera s’inspirà per compondre les diverses cançons que valoren el cant d’alguns ocells: “Cançó del rossinyol”, “Cançó de la perdiu” o fins i tot l’inici del “Concert per a piano número 4” en el qual l’instrument solista repeteix unes notes simulant un ocell picant la soca d’un arbre.

Apart del músic de Bonn, podem referenciar Vivaldi a “Les quatre estacions”, Respighi a “Les gallines”, Mussorgski a “Els polls” o Grieg a “El petit ocell”.

Suscríbete para seguir leyendo