Vida a Venècia

Al capítol “Padua, entonces”, l’autor ens fa còmplices d’un record d’adolescència:

«Gioto me reveló, al mismo tiempo que Dante o Leopardi, encontrados en las aulas escuálidas del instituto, en qué paraíso pueda convertirse la vida de un muchacho pobre si sobre él llueve un rayo de poesía.» pàg. 152

Una vegada més voltem per Venècia de la mà de Diego Valeri (1887-1976); una vegada més ens prometem tornar a la ciutat amb el llibre com a única guia, al primer capitol, Venecia invernal, ja ens parla dels cafès, més acollidors quan els turistes han deixat d’incomodar, nosaltres protegits per les paraules de Valeri, trobarem indrets que ens captivaran.

Goldoni, molt present, la seva infantesa, els records que van fent d’un infant, un autor fonamental a la literatura universal; els gats, observats com uns ciutadans més, quan ensumen el perill el mascle es prepara per a la fugida, la gata resta tranquil·la: «Las mujeres siempre tienen la conciencia tranquila»; voltant pels carrers, trobem un ferrer i unes planxadores, ells dobleguen el ferro amb la seva força en un cau on tot és negre, elles, envoltades de roba blanca fan la seva feina cantant aquelles cançons que han après al cinema; arribada la primavera els ocells trencaran el silenci, ens cita a Leopardi: «Los pájaros , observaba el filosófo solitario, toman algo de la civilización de aquellos hombres en cuyas estancias son solicitados.» pàg. 108

Visitarem Villa Foscani, on ens trobarem el fantasma de la Malcontenta: «Así vio ajarse día a día su juventud desierta y murió de puro duelo, la malcontenta.» pàg. 122

Propostes de visites, Noventa, el Lido, Burano.

Agraïm les fotografies, els suggeriments de lectures; tornarem a Venècia amb la seguretat d’unes experiències que, potser, ens faran omplir pàgines d’un quadern, el nostre esperit reclamarà deixar constància de moments sublims.

Per sobre de tot, gràcies al traductor que ens ha transmès la seva fascinació per la ciutat.

Suscríbete para seguir leyendo