Salvat-Papasseit, sempre

D’origen humil, esperit rebel i formació autodidacte, tingué una vida curta, però intensa, Papasseit morí jove, només tenia trenta anys, la tuberculosi se li declarà quan tenia vint-i-tres anys i durant els dotze anys de convivència amb la malaltia la seva vida tingué una intensitat i una maduresa que poques vides viscudes molts més anys arriben a tenir.

Nascut a Barcelona el 16 de maig de 1894, la seva infància fou difícil, el seu pare, fogoner de vaixell, morí quan Joan tenia set anys i la seva mare, mancada de recursos econòmics, els hagué de dur a ell i al seu germà petit a viure a l’ Asilo Naval Español. A dotze anys Joan abandonà aquesta institució i començà a fer treballs diversos, aquestes primeres experiències laborals precàries feren que s’identifiqués amb les ideologies polítiques vinculades amb l’esquerra. Ben aviat descobrí una gran passió: la lectura, a través d’ella entrà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on treballà de bibliotecari i més tard en fou el secretari. Les seves idees rebels, socialistes i revolucionàries el dugueren a col·laborar amb revistes compromeses políticament com Los Miserables, la plana major dels seus redactors es reunien al Bar del Centro, a les Rambles, aquell era el punt neuràlgic de trobada d’intel·lectuals i artistes varis. Alguns dels seus articles foren publicats a revistes socialistes com Justícia Social de Reus i el Sabadell Federal, aquesta de caràcter republicà. La seva situació el feu una persona crítica, compromesa i lluitadora, es rebel·là contra la guerra mundial i contra les injustícies socials i el 1916 se’l condemnà a dos mesos i un dia de presó acusat d’exaltació a la sedició.

Les dificultats que tingué per publicar textos polítics van fer que començàs a escriure poesia. Escrigué poemes en els quals parlava del port, de les dones, de la Barcelona popular ... Gràcies a alguns dels amics del món intel·lectual va aconseguir feina a Les Galeries Laietanes a la secció de llibreria, allà s’hi va trobar a gust. El contacte estret que mantingué amb els intel·lectuals del moment el dugueren a conèixer les avantguardes artístiques de l’època com ara el futurisme i el dadaisme. És en el llenguatge avantguardista on Salvat- Papasseit hi trobà la manera de comunicar les seves idees i desenganyat de la política es dedicà definitivament a la poesia, la qual escrigué exclusivament en català. En els seus poemes, bàsicament intimistes, descriu la realitat quotidiana i exalta l’amor com a font de creació i de plaer, elimina puntuacions, deixa espais en blanc i fa ús dels cal·ligrames, la seva poesia interessa no només pel que diu sinó també per la forma com l’expressa. Entre 1919 i 1924 publicà sis llibres.

El 1918 es casà amb Carmen Eleuterio amb qui tingué dues filles, malauradament la seva vida familiar no fou llarga i feliç, la tuberculosi que el poeta havia contret anys enrere el dugué a la mort el 7 d’agost de 1924.

Josep M. De Segarra deia que Salvat- Papasseit a les darreries de la seva vida fent un esforç suprem anava encara a la seva llibreria, el seu aspecte ja quasi una ombra del que havia sigut contrastava amb el seu optimisme i la seva fe. Fins als darrers dies Papasseit creia en la seva curació i feia plans. Els últims mesos els passà al llit, a casa seva on els amics el visitaven amb freqüència, a pesar del seu estat encara escrivia i guardava sota el coixí els manuscrits de la seva darrera obra Ossa Menor, que es publicà de manera pòstuma l’octubre de 1925, i on es troba el poema Proverbi, que d’alguna manera deixa entreveure que sí, que ell era conscient del seu final proper: «Així la rosa enduta pel torrent, / així l’espurna de mimosa al vent, / la teva vida, sota el firmament.»

La poesia de Salvat- Papasseit es popularitzà els anys seixanta del segle XX, fou un dels poetes preferits dels cantautors de la Nova Cançó. Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Teresa Rebull o Lluís Llach entre d’altres musicaren els seus poemes.

L’editorial tarragonina Lo Diable Gros prepara la publicació de Joan Salvat-Papasseit, Poeta amb Majúscula aquesta és una nova edició de l’obra poètica del poeta a càrrec de Jordi Martí Font que ha inclòs el pròleg que Joan Fuster va escriure l’any 1962 per a la primera edició de l’obra poètica de Papasseit. El disseny del llibre l’ha fet Gerard Joan, destacat dissenyador del panorama català actual. El llibre sortirà a la venda per celebrar el centenari de la mort de Salvat-Papasseit. Per tal de fer possible aquesta edició l’editorial ha obert un Verkami, a través del qual es pot contribuir a l’edició del llibre.

En el Manifest Català Futurista que Joan Salvat-Papasseit escrigué el 1920 divideix els poetes en dos blocs, els poetes amb majúscula i els poetes amb minúscula, us deix amb el darrer punt, el número 5 que diu així:

Jo us invito poetes, a que sigueu futur, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d’avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, heroics i sobretot sincers.

Suscríbete para seguir leyendo