Somnis

Aquesta nova novel·la de l’autor valencià i felanitxer d’adopció, i que ha obtingut el premi Alcúdia de Narrativa Juvenil, ens parla de la necessitat de trencar estereotips, desafiar els límits i trobar en el poder de la imaginació la porta de sortida als problemes. Si hi ha una etapa de la vida que reconeixem com a “complicada” tant pares, com docents o simplement com a persones humanes que l’han superada, aquesta és l’adolescència. Una etapa de dubtes existencials, de cercar quelcom que ens defineixi, d’alts i baixos emocionals. Fins i tot hi ha qui, fent un paral·lelisme entre les etapes de la vida i les de la història, compara l’adolescència a l’etapa més fosca de l’edat mitjana. Steiner feia referència a l’adolescència com un plugim suau d’un dolor que mai no desapareix.

Aquesta necessitat d’esprémer les emocions, dotar-les de sentit i a la vegada trobar quelcom, un lloc, una filosofia, un grup social fora de la família que et defineixi, on et puguis construir i trobar una identitat pròpia, és l’eix vertebrador d’aquesta novel·la. L’adolescent necessita explicar-se, però trobar el confident que permeti que flueixin totes aquestes inquietuds i les pors no és fàcil, els familiars immediats, pares, germans, sovint no serveixen com a confidents, ja que hi ha la necessitat d’allunyar-se’n per poder saber qui és un. És el moment de les confidències en un diari (un “nitari” per a la protagonista) , a un amic o amiga que esdevé família, orientació, refugi...Tot aquest garbuix de sentiments, emocions i contradiccions serveixen a Paco Esteve per construir una novel·la d’una adolescent a la recerca de la seva identitat. On les pors i els interrogants cobren vida en forma de cavall de serp, de tocacampanes, unes “mantis” oníriques que habiten el poder dels somnis, el món imaginari en què la protagonista, gràcies a un poder heretat de la família, podrà anar fent i desfent la troca emocional, fins convertir els pregadeus, les mantis, en espiadimonis, en libèl·lules, que simbolitzen l’èxit, la força i la felicitat.

“Somiaria libèl·lules” ens sedueix mentre ens acompanya en aquest viatge pels dubtes existencials de l’adolescència de Palmira, la protagonista, qui navega dins aquest torrent definitori, també sobre la pròpia sexualitat, l’aceptació del cos, el divorci del pares... I ho fa gràcies a un realisme màgic embolcallat amb un ampli vocabulari actual però a l’hora acurat, amb bon coneixement de les entitats juvenils (hippies, punquis, mods, otakus, gòtics, emos.... ) i una narració fluïda.

En definitiva, una novel·la més que recomanable per a adolescents i que també fa les delícies dels adults amb referències musicals dels seixanta i setanta (Ramones, Cure, Smiths, Pixies..) A més, per als fidels dels llibres de Paco Esteve, l’autor ens fa una picada d’ullet quan apareix una moixa que es diu Pändoree, que esdevé el guardià de la clau dels paisatges onírics de Palmira, i és una clara referència a aquella Pandora del llibre infantil “Pandora du sort”. Com si les diferents encarnacions de la gata pandora acompanyassin els joves lectors de Paco Esteve en els diferents etapes de la vida.

Suscríbete para seguir leyendo