Tornem-hi

01

Sí, tornem-hi. Tornem a les lectures que altre temps ens delectaren. Tornem a aquells llibres que, fa anys, ens feren passar hores inoblidables. Tornem a llegir aquells volums que tenen les fulles cansades, de tant girar-les. Tornem-hi. Girem les fulles de nou. I és que la relectura és necessària. No només de novetats viu el bon lector. Més bé al contrari: els qui llegeixen sovint, un dia i un altre, tenen (tenim) la necessitat de tornar als títols que un moment ens varen seduir i que mai no acabam d’arraconar del tot. Tornem-hi.

02

Tots, amics lectors, segur que teniu llibres als quals vos agradar retornar. Per ventura no són molts, però sí uns quants. Llibres que cada dos o tres anys, heu de llegir de nou com si fossin d’actualitat. I encara més: en aquests llibres, amb cada relectura, segur que trobeu frases, situacions, paraules, que vos havien passat per alt. Aquest fet és el que converteix un bon llibre en un gran llibre.

03

Si heu arribat fins aquí, us haureu adonat que en algunes de les pàgines anteriors i de cara a la Nit de reis, en lloc de ressenyar llibres que acaben de sortir, hem recomanat títols de fa anys. Un bon regal, amics lectors, no ha de ser, per força, un llibre que s’ha editat fa pocs dies o setmanes, també pot ser un volum de fa anys. Encara hi sou a temps. Demanau als màgics d’orient que vos portin també llibres intemporals, els que van més enllà dels més venuts. I és que venut no és sinònim de bo. Jo, per exemple, he demanat dos exemplars d’Aurea dicta, de la col·lecció Bernat Metge. Una versió editada fa més de seixanta anys i l’altra publicada més modernament amb dibuixos de Miquel Barceló.

Suscríbete para seguir leyendo