60 capsetes de música i aromes

D’entrada diré que quan veig una pel·lícula que m’agrada, quan escolt una peça per primera vegada i m’emociona, quan descobresc un lloc que m’atreu especialment per algun motiu, som propens a compartir la troballa amb totes les persones que aprecii. Per tant, sota la hipòtesi que algunes de les persones que llegiran aquesta recensió seran persones que aprecii, aprofit aquest escrit per a recomanar la lectura de “60 de SEIXANTA”. A tothom, no sols als meus amics!

L’expressió “can Seixanta”, una de les referències amb què ens obsequia Josep Lluís Pol cap al final d’aquesta petita joia (petita només per l’extensió), es va fer popular entre els catalans de Barcelona, però també més enllà, per designar un espai desordenat físicament o una situació una mica caòtica en general; sembla ser que té l’origen en una fàbrica de teixits que es caracteritzava per un cert desgavell organitzatiu i que rebia tal nom, segons una de les versions, perquè ocupava els números 18, 20 i 22 del carrer de la Riereta. Ja haureu observat que la suma d’aquests tres nombres és justament seixanta.

Però “60 de SEIXANTA” no en té res, de desordenat. Ben al contrari, presenta una estructura acurada, gairebé didàctica, descrita amb claredat en la introducció i que d’entrada pot semblar fins i tot una mica rígida. Ara bé, quan obrim la porta que ja ens ofereix amb les mans obertes dues singulars garroves, i entram a l’univers que ha creat l’autor, ens acull una musical dedicatòria que presagia un viatge ple de sorpreses. Sota aquell ordre aparentment acadèmic s’hi desplega un món d’encantaments i ofrenes per a l’esperit, la ment, l’ànima, com volgueu. Una seqüència de regals per a la intel·ligència. Un esclafit d’aromes que ens transporten a indrets insospitats. L’autor ens agafa de la mà i ens acompanya com un padrí (jove) benvolent i savi per un camí ple de cruïlles i revolts, que freguen la màgia i la fantasia, però que estan fets de coneixement, de història, de cultura, de ciència, de creativitat, de música, de jocs estimulants...

A mi mateix, que ja super la seixantena i fins i tot el segon nombre primer després del seixanta, m’han omplert d’admiració moltes de les informacions, dades, reflexions i comentaris amb què els acuradíssims textos m’han obsequiat. En Josep Lluís Pol encomana la il·lusió per descobrir coses que ignoràvem, aquesta delectació de la curiositat permanent que ens conserva el caire infantil que mai no hauríem de deixar perdre. Ha dedicat l’obra als seus mestres, però ell mateix és, evidentment, un mestre. No sols ens ajuda a aprendre, sinó també a estimar el mateix fet d’aprendre.

Podem llegir “60 de SEIXANTA” d’una tirada, d’un glop aclaparador, si volem, perquè no cansa ni embafa. Però també podem espipellar avui aquí, demà allà, i després allà deçà, com diuen que es pot llegir “Rayuela”. El subtítol del llibre ja ens adverteix que ens immergirem en un espai múltiple i esponerós, però fa curt. Sense pretendre revelar cap ni una de les sorpreses que esperen el lector, em sembla convenient fer unes pinzellades (incompletes!) sobre alguns dels personatges, materials, estris, fets o conceptes amb què toparem joiosament: Euclides, sextants, Beethoven, sumeris, icosaedres estrellats, cera del Corpus, Ramon Llull, en Figuera, el GOB, forats negres, Kubrik, el Seat 600, els Beatles, la volta al món...

Però no només hi ha curiositats, coincidències numèriques i altres sàvies qüestions. També se’ns revelen, de manera molt discreta i elegant, alguns aspectes del pensament i de la visió del món que té l’autor. Hi trobam reflexions compromeses i sinceres sobre el canvi climàtic, el problema de l’habitatge, la situació política durant els anys seixanta, la globalització cultural, i el turisme, entre d’altres. Gairebé sempre amb un toc suavíssim d’humor. La lectura imprescindible del pròleg de Sacramento López Martínez, tant si la feim abans com després de llegir el llibre (per bé que “pròleg” ens remet a fer-ho prèviament) us permetrà conèixer una mica més la personalitat absolutament polièdrica de Josep Lluís Pol.

Es mereix una consideració especial el conjunt de temes que parlen de música. Provau de tenir la vostra fonoteca a mà (i si cal, completau-la amb esporàdiques connexions a alguna plataforma de la xarxa), preneu-vos el temps necessari, i gaudiu de les peces musicals comentades amb tanta sensibilitat i seny, mentre llegiu precisament aquestes descripcions que neixen d’una estimació evident per l’obra musical a què estan dedicades.

I ara em permetré un parell de digressions (no en el sentit de distàncies angulars d’un astre a un pla de referència, sinó en l’accepció de desviació del discurs en relació al tema principal) per allò de cercar ossos en el lleu.

Una: atès que “60 de SEIXANTA” forma part de la col·lecció Els Fiters de El Gall Editor, no trobau que es podria haver fet una mica d’innocent tripijoc i haver-li assignat, com si fos per error, el número (que no nombre) seixanta, i no el cinquanta-dos? Ja hi hauria hagut temps de completar els 52 al 59 amb les successives obres de la col·lecció.

Una altra, més aviat un divertiment: provau de numerar les pàgines que segueixen a la darrera amb número explícit, la 175. Ja veureu què passa. Casualitat?

Suscríbete para seguir leyendo