Sempre en la memòria

El Grup de Recerca en Estudis Etnopoètics és un dels grups investigadors de la UIB que potser no és massa conegut, tot i tenir membres que són referents en la recerca sobre la tradició oral de les Illes, com la Doctora Caterina Valriu i el Doctor Jaume Guiscafrè. Anualment, el GREIB celebra una trobada conjuntament amb tots els membres del Grup d’Etnopoètica de la Societat de Llengua Catalana i Literatura, sota el patronatge de l’Institut d’Estudis Catalans. I el que havia de ser una festa, la commemoració en el 2022 del centenari de l’inici de les missions per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va esdevenir un homenatge, un reconeixement a les aportacions de persones que il·luminen, sens dubte, el camí de la cultura catalana, però que ens deixaren al llarg del 2022. Tot plegat va succeir en el si de la XVII trobada a Menorca, precisament el novembre del 2022.

El llibre que resumeix aquesta trobada, L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-2022), no deixa de ser un gedenkschrift (llibre commemoratiu) que els acadèmics dediquen a les personalitats de la seva disciplina: Josep Massot i Muntaner, Francesc López Casasnovas i Joan Solé Amigó. Ja en la coberta del llibre, la fotografia de la Missió del 1927 (escollida amb molta cura per Salvador Rebés) ens proposa una mirada que travessa el temps: gairebé tres generacions contemplen com Rafel Amengual canta davant el fonògraf que Baltasar Samper transportava, contra totes les dificultats de l’època, per tal d’enregistrar les veus que escoltaven.

El volum, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans i Publicacions de l’Abadia de Montserrat aquest novembre, conté un seguit d’estudis que eixamplen, encara més, les aportacions inicials de l’Obra del Cançoner i dels tres homenatjats. En la primera part, In memoriam, Salvador Rebés realitza un estudi acurat de les primeres publicacions de Massot i Muntaner, que permeten esbrinar el camí del seu primer article (en «ciclostil») publicat a la revista Atrio el febrer del 1960. Segueixen, també, ressenyes de l’activitat imparable de Massot a càrrec de M. Gelabert i una aportació molt interessant de Biel Massot i Muntaner, que descriu fidelment el contingut del «Llegat Massot i Muntaner-Capó Planes» allotjat a Pòrtol.

Així mateix, Fina Salord, en l’estudi Paraules d’homenatge a Joan F. López Casasnovas ens ofereix un recorregut per la vida amarada d’activisme cultural i polític d’aquest menorquí, que ha permès incentivar la presència de la glosa menorquina, un regal que no té preu. Roser Pubill i Roser Ros ens apropen a la figura de Joan Soler i Amigó, un home savi i compromès amb la cultura, tal com elles el descriuen.

Tot i que l’Obra del Cançoner comença a ser el puntal de molts estudis a partir dels materials ja publicats, part d’ells encara romanen pendents d’estudi. És el cas dels documents conservats per la Biblioteca Bartomeu March, que va adquirir quaderns de camp de Baltasar Samper pertanyents a diferents Missions. Aquesta adquisició fou possible gràcies a les gestions del pianista Joan Moll, i en la publicació d’aquest volum s’inclou la catalogació que n’ha fet Caterina Valriu de dits documents, a més d’una altra aportació que reconstrueix l’itinerari de la Missió del 1932 i possibilita la identificació del repertori publicat als Materials, Volum XV, dels quals no es comptava amb les referències exactes dels itineraris. Aquest darrer estudi, precisament, es dedica a reivindicar la figura de Joan Moll com a pioner de les investigacions sobre l’obra de Baltasar Samper, a més de ser un dels agents procuradors de la compra de les plaguetes d’anotacions que formen ara part del fons de la Biblioteca Bartomeu March. Joan Moll cedí, també, els escrits que permeteren la publicació de «Música de jazz: Conferències de 1935», a càrrec d’Antoni Pizà i Francesc Vicens.

Altres estudis recollits en aquest volum permeten resseguir la tasca de l’OCPC a les Illes: Andreu Ferrer i l’Obra del Cançoner (a càrrec de Margalida Coll); la missió de Samper i Morey a les Pitiüses (Jaume Escandell) i Fila-Or i l’OCPC (Lídia Pérez). Altres acadèmics aporten estudis des de diferents indrets, com Alexandre Bataller en l’estudi sobre Carles Salvador i la contextualització del cançoner popular de Benassal; Irene Muñoz i la contribució de la família Albert; Rut Nolla i Laia Bertran en l’aproximació a la Missió de recerca de Joan Just i Jose Roma.

Josep Nicolau amb les Cançons populars mallorquines (1896) d’Antoni M. Penya, Xavier Roviró i Carme Rubio amb La cançó popular o com encarnar la lluita del poble català en la figura d’un heroi osonenc: Bac de Roda; o bé Àngel Vergés amb Les cançons de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya són altres aportacions publicades en aquest volum que no deixa d’endinsar la mirada investigadora sobre les arrels de la transmissió oral i el legat de tres activistes fonamentals de la cultura catalana.

Suscríbete para seguir leyendo