La Callas

1

Si heu arribat fins aquí seguint l’ordre de les pàgines, haureu passat per un molt sucós article signat per Antoni Pizà i en el qual ens parla, de forma tangencial de la soprano Maria Callas. I ho fa a través d’una de les seves professores de cant. Si no l’heu llegit, torneu enrere i llegiu-ho, paga la pena.

2

I és que en uns dies, el dia 2, dissabte que ve, es cumpliran cent anys del naixement de la gran diva del cant. Centenaria Maria Callas! Com la gran Victòria del Àngels, a la qual recordàvem fa unes setmanes. Callas i Victòria, tan diferents i tan iguals. Diferents en el repertori i estil, iguals en la professionalitat i qualitat vocal.

3

No ens entretindrem en comentar les parts de la vida de la cantant americana d’orígens grecs. Ara bé, direm primer que era a més d’una gran veu de l’òpera, una gran actriu. Podeu comprovar-ho visionant la “Medea” que filmà Passolini. De fet, per Lucchino Visconti, Maria Callas era la millor actriu del món.

4

I parlant de Visconti, sempre és interessant retornar a aquella “Traviata” que Callas cantà a Lisboa amb un jove Alfredo Kraus i amb escenaris viscontinians. Però també paga la pena re-escoltar la seva Rossina d’”Il barbiere di Siviglia” rossinià, un paper que també brodava la Victòria.

Suscríbete para seguir leyendo