Comprendre l’ànima de sa nostra Seu

Deixarem de ser catòlics. Els titulars d’alguns reportatges i articles d’opinió dels diaris són contundents a l’hora d’explicar l’actual procés de pèrdua de fe entre els europeus. Aquest fet no solament està present entre els cristians, també el trobam al món jueu i a altres religions. En el context d’un Occident cada cop més secularitzat, Teodor Suau i Puig, degà-president del Capítol de la Seu de Mallorca, escriu un llibre per recordar-nos que el seu lloc de treball, no és sols un meravellós monument, una joia turística, sinó que és un edifici viu, amb ànima. L’experiència de la catedral és una forma d’arribar a una vivència avui bastant oblidada: el Misteri. No obstant, com bé ens recorda el proverbi llatí medieval verba volant, scripta manent (“les paraules volen, allò que és escrit roman”); no és necessari ser creient per gaudir de la lectura del llibre perquè l’obra convida a sentir sa nostra catedral des de la nostra pròpia espiritualitat. Els cristians catòlics no són els únics que en poden tenir d’espiritualitat, sinó també els ortodoxes, com ara els ucraïnesos refugiats a l’illa, i gent sense una religió concreta o que no és practicant de forma habitual. El llibre es divideix en tres apartats: una fonamentació teòrica basada en la teoria lingüística, l’aplicació d’aquesta fonamentació tenint com a cas d’estudi la Seu i un homenatge al personal eclesiàstic i civil de la catedral. La part amb més suc, l’anàlisi de sa catedral, està plena d’anotacions interessants. Un exemple a destacar és la descripció del simbolisme de les figures geomètriques i dels nombres. Dins d’aquests trobam el número dos, tan habitual a l’arquitectura religiosa, el qual fa referència al bé i al mal, a la lluita d’aquests dos principis. També apareix el tres, bellament observable a les rosasses de la part de llevant, anomenades les “o” pels mallorquins medievals, per la seva forma que recorda a la vocal. Aquí, el tres, la referència, com ens diu l’autor, és clarament trinitària (Déu-Pare, Jesús i l’Esperit Sant). A més, el llibre va precedit d’un pròleg de Mercè Gambús, text concís i ben redactat que fila l’essència de l’obra amb precisió de cirurgià. Al pròleg i a la resta del volum trobem una prosa llegidora, que mereix una lectura pausada i atenta donada la riquesa del seu contingut. Parafrasejant les impressions d’un visitant de luxe de la Seu, Santiago Rossinyol: “Per fora la Seu és una armadura, dins és l’ànima”. Mossèn Teodor Suau i Puig ha contemplat l’ànima, aquest “calfred” que provoca entrar a sa catedral, sentir-la, viure-la, i ens la vol donar a conèixer. Recordau que només la bellesa salvarà el món. Per acabar, el llibre com a objecte és una obra ben acabada d’Edicions Balèria, a càrrec de Guillem Rosselló Bujosa, que en fa fàcil la lectura. En resum, “Gramàtica de la Seu”, de Teodor Suau i Puig, és una obra molt recomanable.

Suscríbete para seguir leyendo