Els silencis imposats

‘Els silencis imposats’, d’Antoni Gelabert Mas (Maria de la Salut, 1949) no és la seva primera obra. Metge de carrera impecable, és autor de nombrosos papers científics. Però en aquesta obra ell s’aproxima al món femení des d’angles molt interessants: la història d’una dona que veu com la seva vida queda conformada per la postguerra civil i per la dictadura. Com, malgrat ser una emprenedora de natura i intel·ligent, veu com bona part de la seva existència és emmarcada per unes directrius i una manera de viure que ella qüestiona d’entrada. Gelabert teixeix, literàriament, un món que tampoc és fàcil. Endinsar-se en aquest món femení reprimit per circumstàncies socials i polítiques no deixa de ser un exercici de creació literària estimulant i enriquidor. És una novel·la d’aparent senzillesa, però que amaga molts registres que un lector avesat pot detectar: les referències a documents del ‘règim’, com a contrapunt realista a una ficció que, tanmateix, es basa en la memòria oral. Les descripcions d’una Mallorca que abraça des del Pla a una Ciutat que sempre permet llibertat però també dona la possibilitat de viure (en femení i en solitari) en moments on la repressió ideològica era ben present.

Antoni Gelabert és ara un doctor retirat de la primera fila de l’acció mèdica. Però la seva trajectòria com a cirurgià i metge especialista en urologia l’ha fet escriure nombroses comunicacions i articles a congressos nacionals i internacionals. La seva escriptura científica no deixa d’escolar-se, sigil·losament, en la seva literatura creativa. Ha estat una de les peces fonamentals en diversos avenços quirúrgics en la seva especialitat, així com un dels promotors del Grau de Medicina compartit entre la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona. A la seva brillant carrera, cal afegir la de professor de les darreres generacions de metges sorgits d’aquestes universitats. Tota aquesta trajectòria la trobareu en el llibre de Joan Carbonell, ‘Antoni Gelabert Mas. Una vida entre la bata, el bisturí i l’àgora’ de Lleonard Muntaner Editor.

Ell és, ara, un escriptor dedicat a les vessants més creatives i no tant a les científiques. Toni Gelabert sembla estar vinculat a una tradició molt mallorquina: la narrativa en viu i directe, la rondallística tan pròpia del llegat alcoverià. Per aquest motiu, apart d’aquesta la novel·la, també és autor del recull de contes ‘El viatge de l’estel’, una petita col·lecció de contes que ell narrava a les seves filles quan eren petites... uns contes sense fi que ara té l’oportunitat de transmetre també als seus nets. Gelabert també és autor d’altres obres creatives com ‘Cicatrius d’intolerància’.

La protagonista de la novel·la, en tot cas, mereix un apart. Antònia Solivelles, sense voler, recorda un arquetipus femení dibuixat per una de les millors novel·listes de tots els temps: Jane Austen. Equilibrada, intel·ligent, conscient del moment en el qual viu, no deixa de prendre unes decisions gens fàcils però ben encertades. La vida és la vida, i cal viure-la en totes les seves conseqüències. Jane Austen es faria amiga, ben segur, de Antònia Solivelles.

Suscríbete para seguir leyendo