Relectures | Un retrat, un artista, una època

D. Thomas ens presenta moments de la seva infància i joventut, tot transcorre a un ritme frenètic, la bohèmia el va atraure, les baralles i els tuguris de mala mort el sedueixen, ens descriu una brega d’adolescent on rep l’admiració de l’amic:

...»Va dir que tenia el millor ull de vellut de Gal·les, que potser era el millor ull de vellut d’Europa...» pàg. 62

Hi ha moments divertidíssims en els quals assistim a les converses de col·legues, al punt més hilarant de la gresca.

ON PASSA EL TAWE, en aquesta narració ens presenta a quatre personatges que es reuneixen, per escriure una obra conjunta, assistim a les deliberacions, la paraula articulada pren tota la seva força;

Dylan Thomas, va ser per sobre de tot poeta, molt jove recitava a Shakespeare de memòria, es va iniciar com a periodista, va escriure guions per la ràdio, el teatre i el cinema. En aquest relat, quatre amics es proposen escriure conjuntament una novel·la sobre la vida provinciana; els lectors ens divertim amb la història que va sorgint; la jove Mary Phillips, el seu pare capaç de les borratxeres més espectaculars, un pretendent que és una «mena de Rodolfo Valentino més bucòlic», es van encadenant escenes desproporcionades. Els amics-autors s’acomiaden fins a la setmana següent, junts començaran el tercer capítol de la seva novel·la.

Vivim la intimitat del poeta, de l’infant, de l’adolescent que ens parla de la seva família, del paisatge que l’envolta, de les primeres experiències a les redaccions dels diaris, de tuguris i els seus parroquians.

D. Thomas, va deixar aquest món a trenta-nou anys viscuts amb la mateixa intensitat que ens presenta a la seva obra, aquest retrat ens ha divertit i trasbalsat, des del primer moment, hem vist a «l’artista cadell» entrar en una espiral sense retorn. Una recomanació del tot segura.

Suscríbete para seguir leyendo