Aquest Mendel retratat per Stefan Zweig forma part de la nostra experiència de lectors

El cafè Gluck de Viena acollia a un home entregat al servei de qui el pogués necessitar, un venedor de llibres dedicat a la seva noble tasca, els seus clients es trobaven en tots els extractes socials, estudiants, professors, investigadors, erudits, universitats d’arreu del món el consideraven amb respecte i admiració; el senyor Standhartner, propietari de l’establiment, havia establert què fos tractat pel personal amb absoluta correcció i amabilitat, tenia cap al venedor de llibres una gratitud que no podia deixar de manifestar, la seva presència garantia un flux constant de clients.

El món es va capgirar, Mendel no llegia  els diaris ni estava al corrent del que es deia, si no era per demanar un llibre, en temps de guerra va seguir la seva rutina, mantenia contacte amb llibreters i antiquaris de països enemics, feia trenta anys que vivia a Àustria indocumentat, per la seva nacionalitat era contrari al govern del lloc on es trobava, el van detenir, va anar a parar a un camp de concentració, el van salvar els seus clients, els col·leccionistes i erudits que el reclamaven per cartes insistents.

Va recuperar la llibertat, va retornar a un món que no era el seu, l’especulació ho havia capgirat tot, el cafè Gluck ja no era propietat d’un home honrat; un personatge sinistre, que s’havia enriquit de manera fraudulenta havia adquirit el negoci i en aquell cafè ja no tenia cabuda el venedor de llibres, el van fer fora; enfollit per la fam i la malaltia, va gosar traspassar la porta, no el van haver de reduir, va caure, se’l va endur un servei d’emergències mèdiques i va morir l’endemà. La senyora Sporschil, encarregada dels lavabos, ens explica la història d’aquell home que va admirar i de qui va plorar l’absència, un destí que explica la tragèdia que va viure el món.

Una lectura a la qual tornarem, Mendel form a part de la nostra experiència de lectors.

Suscríbete para seguir leyendo