Les veus de Troia

Tal vegada si ens decidim a viatjar fins a Turquia, podem arribar a Troia. La ciutat ja fou important durant l’Imperi Hitita, uns tres mil anys abans de Crist, però segurament la recordam per la batalla llegendària descrita a la Ilíada, poema èpic escrit per Homer. En ell hi apareixen els reis i guerrers que lluitaren contra els Grecs: Priam, Paris, Hèctor... No sols fou una guerra d’homes. Les dones en foren, en gran mesura, les majors víctimes.

A Mujeres de Troya, Patricia Barker descriu l’espera dels grecs a que el vent els sigui favorable per retornar a casa. Allà, a prop de la platja, les dones capturades, considerades com un dels botins de guerra, les espera un futur incert. Hel·lena, Cassandra, Amina, Andròmaca, Briseida i altres són les heroïnes. El seu combat va més enllà del camp de batalla i de les armes de guerra.

Avui, a les runes de la ciutat de Troia, lluny de la mar -la sequera ha guanyat a l’aigua-, potser ens sentirem una mica decebuts. En queda molt poc del seu esplendor. Sembla que els recursos destinats a donar-la a conèixer no són suficients, o que les espoliacions que ha sofert l’han deixada prou malparada. Queda, això sí, molt de treball per fer nous descobriments.

A l’entrada, un gran cavall de fusta ens dona la benvinguda. Una imitació imaginària del que podria haver estat i que només serveix perquè els turistes s’hi facin la fotografia de rigor. Al llarg del recorregut hi veurem les runes -i només restes- de les nombroses civilitzacions que per la zona s’hi establiren. Grecs, romans, perses, i d’altres de més antics foren els diferents conqueridors que hi passaren. La història de Troia es descriu en deu nivells arqueològics que corresponen a les diferents ocupacions . Un petit però esplèndid museu ens ajuda a recordar tot el que va ser la ciutat i on podem gaudir d’alguns vestigis que altres països no han pogut fer-se seus.

Si el viatge i la visita no són possibles, aquesta obra de vencedors i vençuts, però sobretot, de la realitat de la guerra a través de la veu de les dones, ens pot servir de mirada i ens pot acompanyar com a lectura de final d’any.

Suscríbete para seguir leyendo