Javier Marías, (1951-2022), Vidas escritas, (1992)

Vidas escritas, erudició i coneixement profund dels autors i de les obres que ens presenten, retrats dels escriptors des del coneixement de l’obra i de les circumstàncies del moment; per sobre de tot, fruïm de la prosa de Javier Marías, al pròleg, Elide Pittarello ens diu: «En Vidas escritas todo sabor novelesco es deliberado». Ens acosta a l’observació del retrat, sigui fotografia o pintura, aquesta lectura de la mirada i el gest és del tot brillant; també ha accedit a correspondències, ens fa arribar grandeses i misèries, d’aquells dels quals semblava que «ja s’havia dit tot» i d’aquells que havien tingut una intimitat molt ben guardada. Ens assabentem de la profunda antipatia que sentia Conrad envers Dostoievski, la impressió del refinat Henry James respecte a Flaubert, perquè en una ocasió el va rebre vestit amb una bata, també la generositat d’Edith Wharton ,que va demanar al seu editor, que també ho era de H. James, que fes un ingrés dels seus honoraris al compte de l’escriptor, Lampedusa i la seva bossa carregada de llibres i dolços, la resposta de Laurence Sterne davant d’un home de seixanta-dos anys, pretendent de la seva filla de divuit, Thomas Mann, sempre descontent amb el món i segur de la seva superioritat. De tots els autors presentats ens aporta una informació, objectiva o subjectiva que quedarà amb nosaltres, ja que l’anècdota és del tot important per aprofundir en l’autor i en l’obra. Ens presenta dones que van ser pioneres i van deixar constància de les seves extraordinàries capacitats en un moment en el qual no estava previst que tinguessin opinions.

Un cop més el talent de l’autor, ens meravella i ens porta a manifestar la nostra gratitud, a aquestes Vidas escritas, hi tornarem moltes vegades, també ens han dut a anotar lectures que ens proposem que deixin de ser pendents, som davant d’un prescriptor de tota confiança. Més que d’una relectura som davant d’un llibre de consulta. Una recomanació sense reserves.

Suscríbete para seguir leyendo