MÉS NOVETATS.
1. La setmana passada vaig substituir aquesta crònica per un obituari dedicat al pare Massot. Ara torn als llibres que havia pensat recomanar-vos pel post-Sant Jordi. I que us faran una bona companyia. Diguem-ne amor (Ara Llibres), de Marta Vives. Una periodista cultural agafa un repte i es munta dotze històries reals que podrien ser de ficció i que passen a Barcelona. Un ver calidoscopi escrit en tercera persona que t’empeny com un conjunt d’ones que et conten aquesta força que mou el sol, la lluna i les estrelles que és l’amor. Amors vertaders i singulars en un llibre que reflecteix la generació que ara té quaranta anys.
La princesa sou vós (Club Editor), de Blanca Llum Vidal. Deliciosa novel·la epistolar que es llegeix com si volassis per un univers barroc on brillen totes les contradiccions de l’amor foll desmuntades per una dona que marca les regles del joc. Més enllà del poliamor a cada carta l’escriptora cerca una música diferent per dirigir-se a aquest algú del qual ella s’ha enamorat. Ritmes punk entravessats d’un classicisme vuitcentista per transmutar en cada lletra la figura de l’amat: home, persona, animal, en un món en què el desig de la dona que escriu és el protagonista. Val l’alegria!
Cor pirenenc (Lleonard Muntaner, Editor) de Lluís Calvo. Un llibre de poemes que es llegeix com una novel·la d’aventures: dos personatges antagònics però complementaris, Fontalba i Gotanegra, fan un pelegrinatge des de Benasc al cap de Creus en què descobrirem les formes absolutes de l’amor i de la passió amb el fons extraordinari d’un dels paisatges més bells i sublims del Planeta, el del Pirineu. Una oda al país i a la vida viscuda amb intensitat amb l’èpica d’un llenguatge que ens agafa fins al moll de l’os amb grans metres, rimes i ritmes que fan cantera. Calvo fet un clàssic contemporani.
Els angles morts (Editorial Periscopi ), de Borja Bagunyà. Una novel·la d’idees que cal llegir a poc a poc perquè sota uns personatges molt fàcils de reconèixer amaga tot un univers inacabable. Protagonistes: en Morella, és un professor d’universitat narcisista i mediocre que esperava la càtedra, que s’ha endut un altre, i per això viu dins el ressentiment, na Sesé, la seva dona, ginecòloga, ha tingut una criatura que és una malformació, i n’Olof, el nebot, d’una gran intel·ligència, que viu als Estats Units, però ha arribat a Barcelona per passar uns quants mesos amb ells. Set anys de feina, cinc-centes planes que són una de les novel·les més fondes i importants que s’han publicat en molt de temps i que recoman amb passió.
Sucamulla (Universal), de Magí Camps. Quin gust que un filòleg, periodista cultural i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans engirgoli una novel·la eròtico-pornogràfico-sexi-metafísica en la qual es conten descaradament les aventures, desventures, plers i dolors d’uns personatges de tota casta i condició que en fan de les seves tostemps. Tant és que s’enamorin, que boixin o que passegin els seus músculs per la platja. Hi ha una frescor del llenguatge que converteix cada plana en una festa on es recuperen mots perduts, expressions abandonades, jocs de paraules vius i tota una teringa de dits i dites al voltant de la poma, el pardal, la copinya, el rave, el parrús i els collons que fa colló i fa ovari. Un llibre entretingut i sensacional per als amants de fer-ho, de mirar-ho o d’escoltar-ho. O de tocar-ho. Tant se val!.
I LLEPOLIES.
2. El cuiner d’Alcyon (Edicions 62), d’Andrea Camilleri. Les novel·les de Camilleri aconsegueixen posar-me de bon humor i treure’m els mals pensaments. Aquí el tancament d’una fàbrica de barques i el suïcidi posterior d’un dels treballadors fan que el comissari Montalbano esclati dels nervis i estigui a punt de rompre la seva resistència moral. Tots els agents tenen l’ànima per terra. Però l’aparició d’una goleta, l’Alcyon, al port de Vigata actua com un trampolí o un repte que els llança a la feina. Descobriran que dins el vaixell es fan negocis bruts però no hi ha manera d’enxampar-los perquè quan es temen que els volen agafar s’escapen a aigües internacionals. Un vocabulari molt ric en dialectalismes, tot el llibre molt ben traduït per Pau Vidal i un retrat d’una certa societat italiana entretén una cosa de no dir.
Les males herbes (Editorial Males Herbes), de Jordi Masó. Els fundadors d’aquesta editorial poden estar d’enhorabona perquè fan deu anys. Molts d’anys i bons, Ramon Mas i Ricard Planas! I també poden estar d’enhorabona perquè aquest llibre de contes que duu el nom de l’editorial com un bell homenatge de l’autor és una obra profunda, variada, entretinguda, imaginativa, creadora i plena de petites felicitats literàries a cada no res. I també està amarada d’allò que els editors mateixos han dit mantes vegades que és el que els defineix com a editorial: humor negre, ciència-ficció, originalitat argumental, elements sobrenaturals, llenguatge paròdic, sàtira social, estupidesa humana i molt de patetisme de cada dia.
Trobareu des d’assassins en sèrie fins a escriptors amagats, músics creguts i molta diversió per a tots els públics. Com un circ fet a mà i a consciència en estat sòlid. Molt recomanable!
