Ens separa un pam de mar: Cultura i Menorca en una novetat editorial

Tan a prop i tan lluny, dues històries, dos moments en el temps, tan semblants i a la vegada tan diferents, i que serveixen com a fil argumental de la història que ens proposa Maite Salord.

La narració comença a Menorca i sempre retorna a l’Illa. Brussel·les és el punt de partida d’alguns dels seus personatges. Un padrí i un net que fugen del genocidi del la Segona Guerra Mundial a la recerca de la supervivència. Un tema que avui no passa desapercebut, donat que milers de persones, sovint famílies senceres, fugen de zones en guerra esperant trobar indrets i vides millors.

També hi és present la migració dels pobres per sortir de la fam, anhelant benestar i riquesa. Curiosament no fa tant eren els nostres avantpassats els que fugien d’aquestes contrades i de les nostres terres per cercar fortuna. Inevitablement apareix l’enyorança cap a l’Illa. Sempre recordam les nostres arrels. En el cas de la novel·la, són els menorquins que emigraren a l’Alger. Avui són els d’allà els que posen en perill la seva vida per arribar al nostre litoral. Una travessa que no sempre arriba a bon port.

Bona part de la història transcorre en aquell indret, quan el país lluita contra la dominació francesa i cerca la seva independència, passada la meitat del segle XX. La tornada a l’Illa de Menorca els converteix Daniel i Isabel en empresaris. Inicien una nova vida a Menorca amb un desig d’un futur millor lligat al fenomen turístic.

El país de l’altra riba, narrat amb veu de la neta de Daniel i Isabel, condueix a una teranyina de relacions perfectament construïda on les emocions, els pensaments i els sentiments dels personatges es converteixen en el bessó de la novel·la i les relacions entre ells en el fil conductor de la història. Malgrat les diferències socials, culturals, polítiques, o d’altre mena, existeix un vincle, una relació d’amistat que perdura per damunt de les idees.

Maite Salord construeix un perfecte engranatge de situacions, que podríem dir que avui continuen sent pràcticament iguals, amb persones i vivències en la seva majoria vulnerables i que el pas del temps no ha arribat a canviar. Ens sorprèn com les històries dels passat i el present s’entrecreuen a través d’experiències intergeneracionals. Ens ve de grat com retrata els personatges i atreu al lector per conèixer més d’ells. Ens delita com entre línies, podem llegir més del que hi ha escrit. Ens atreu veure com dos universos llunyans s’apropen i, a la vegada uneixen i separen els personatges.

El Pais de l’altra riba és un mar de visions de mons diferents, de distintes rutes, que juga, entre el passat i el present, amb el lector i l’atrapa i l’engoleix.

Suscríbete para seguir leyendo