SEMPRE!.
Hem de batallar sempre seguit i ara, a més a més, contra la pandèmia que ona darrere ona no s’atura d’atacar els humans. Has vist les inundacions dels rius, els tornados dels continents, els temporals feréstecs de la mar, els huracans, els tifons, les tempestes que fan malbé pobles, ciutats, camps de conreu, boscs, els calabruixos i els incendis, les gegantines masses de gel i els glaciars que es liqüen? Has vist com queda la terra, el paisatge, el món? Hi ha munts de negacionistes que esdevenen d’un ecofeixisme terrible, neguen les evidències i asseguren que ens en sortirem d’aquesta com ens n’hem sortit d’altres pitjors en un exercici d’irresponsabilitat i d’ignorància creixent. Per sort hi ha nombroses veus, moltes d’elles amarades d’un pessimisme de la intel·ligència que ens sensibilitzen, ens consciencien i ens fan veure la realitat sense cucales. Una d’aquestes persones és Jorge Riechmann que sempre es llegeix amb una escolta adolorida perquè ens fa veure ben clar on vivim i la seva mirada no és gens tranquil·litzadora. Informe a la Subcomisión de Cuaternario (Árdora), és un vademècum format d’avisos, notícies, citacions científiques, fragments en què intenta entendre on i en quin moment som. Ens diu que vivim un temps de descompte, que l’únic que podem fer és aprendre a “col·lapsar millor”. I la tasca és molt difícil perquè ens trobam en un salt d’escala entre allò que avui som capaços de fer i allò que faria falta posar en marxa. Llegir Riechmann ens fa veure, ben enfocada i matisada, la panoràmica catastròfica consumista i mediambiental. I això us mostra la consciència del desastre que ens negam a conèixer a les clares. Si voleu ampliar la vostra biblioteca que us doni armes per lluitar per la terra podeu llegir també Esta civilización está acabada. Una conversación sobre el final del Imperio y lo que hay más allá (Nola), diàlegs lluminosos i molts durs de dos pensadors crítics com Samuel Alexander i Rupert Read, que ens diuen que la civilització industrial no té futur perquè precisa un creixement econòmic il·limitat en un planeta finit. I amb un realisme descarnat i una reflexió positivista trenquen la ingenuïtat rosa de molts debats ecoambientals. I també parlen del “col·lapse” de la civilització industrial amb la mort de milions de persones. Lo que está en juego (Anagrama) de Philipp Blom, és un assaig clarificador amb dos punts centrals: el canvi climàtic i la digitalització. Ens parla de la dificultat de “ser optimista quan l’esperança sembla una imbecilitat”. La insuficiència de les democràcies liberals devorades pel fonamentalisme del mercat, la degradació social i la força de les tecnologies en aquesta crisi del sistema que són indicis alarmistes i el centre de les seves preocupacions. Tot molt recomanable!.
LA GALLINETA ESTÀ MÉS EMPRENYADA QUE MAI!
Són paraules de l’amic, cantant, escriptor Llluís Llach que ha presidit el Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent. I té molts de motius –la gallineta i en Lluís– per aquesta emprenyadura. Ara, amb els Catarres, Joan Dausà, Gemma Humet, Suu, Natxo Tarrés, Joan Reig, el mag Lari i Marta Carrasco feren un concert el dissabte 18 de desembre al Palau de Sant Jordi en què expressaren aquesta lluita contra tants d’atacs polítics i judicialitzacions espanyoles contra la nació catalana.
La revolucionària del galliner, a punt de fer cinquanta anys, veu que les reivindicacions són les mateixes i que està tan fotuda com abans. I assegura: “No he cregut mai que la música pugui canviar el món. La música, això sí, pot acompanyar aquells que volen canviar el món, i donar-los motivacions. Ho va fer Víctor Jara a Xile o en Raimon, l’Ovidi o jo mateix aquí, dient a la gent que volia canviar el sistema que no estaven sols. Els cantants som considerats perillosos i som apartats dels grans mitjans. Crec que la responsabilitat de ser altaveu de tanta gent és massa gran, però crec que el desert és tan immens, que encara que siguis un cactus val la pena de ser-hi.”
Una de les emprenyadures de la gallineta pot ser aquesta sentència judicial que es vol carregar una feina consensuada, democràtica i pedagògicament reconeguda: la de la immersió catalana dels estudiants, que aconsegueix que quan acabin els seus estudis dominin les dues llengües oficials. Això torna ser un atac a la minoritzada, perseguida i malmenada llengua catalana. Sembla mentida que encara passin aquestes coses ara després d’anys i panys de lluita, de pedagogia i de saviesa en tots els territoris mentals d’aquesta societat. Per això vull destacar alguns fragments del text de l’Associació de famílies de l’Escola del Turó del Drac de Canet contra la manipulació judicial, mediàtica i política de la dreta i extrema dreta
“Exigim responsabilitat política a tots els partits, especialment a aquells representants que aquests dies han fet declaracions incendiàries i falses sobre la nostra escola. En aquest sentit, també demanem als mitjans de comunicació que no contribueixin a difondre un relat fals que amenaça amb trencar el clima de bona convivència que sempre ha existit dins del centre. En segon lloc, volem desmentir rotundament que existeixi un moviment d’assetjament, aïllament i atac cap a qualsevol infant o família. La nostra és una escola diversa i plural que mai ha permès, ni molt menys promogut, actituds discriminatòries de cap tipus.
Cal ressaltar que cap família ha fet arribar mai ni a l’AFA ni al Consell Escolar la necessitat de revisar el projecte lingüístic aprovat per la comunitat educativa del centre. Per aquest motiu, lamentem que aquest debat no s’hagi dut a terme mitjançant els canals disponibles i que s’hagi imposat per ordre judicial.” “Una sentència que posa en perill el projecte educatiu i lingüístic acordat democràticament i que menysté els òrgans de participació del nostre centre educatiu. A la nostra escola hi caben totes les opinions formulades des del respecte i la tolerància. Per part nostra, defensarem sempre aquell projecte educatiu que hagi estat elaborat i aprovat de forma democràtica i participativa, però ho farem, com ho hem fet sempre, des del debat constructiu i mai des de l’atac.”
En temps de “Nit de Pau” i de “Bon Nadal” no ens queda més remei que seguir lluitant, lluitant i lluitant per la Terra i per la llengua catalana.
