Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cinema

It Came From Outer Space, és a dir, que vénen els rojos!!!

En el cinema de l’època de la Guerra Freda, el comunisme soviètic substituí el nazisme com a paradigma i eix del mal

It Came From Outer Space, és a dir, que vénen els rojos!!!

Sí, perquè –per allò del “planeta vermell”– els marcians, com els comunistes, són ben rojos. I perquè això del cinema no té res d’innocent. Per no ser-ho, no ho eren ni les pel·lícules de Walt Disney, un cop acabada la Segona Guerra Mundial i en plena efervescència maccartista. Mirin, hi ha pel·lícules que parlen de determinades èpoques històriques de manera explícita, fins el punt d’esdevenir un gènere cinematogràfic en si mateix. Altres, en canvi, són filles de determinades èpoques històriques. Aquestes són, precisament, les que resulten més interessants per poder entendre millor un temps passat, des de la nostra perspectiva actual. Així, per exemple, si ens centràssim en la conjuntura de la Gran Depressió de la dècada de 1930, ens podríem fixar en allò que s’anomenà screewball comedies: comèdies boges d’excèntric romanticisme i aparent frivolitat, destinades a fer que la gent perdés de vista per unes hores les preocupacions del trist dia a dia. Amb un argument imprevisible i girs inesperats en la seva trama –d’aquí ve el seu nom, agafat del món del beisbol i dels efectes en ziga-zaga de la pilota–, servien perquè la gent fugís momentàniament d’una quotidianitat que res tenia d’amable, en plena crisi.

It Came From Outer Space,  és a dir, que vénen els rojos!!!

It Came From Outer Space, és a dir, que vénen els rojos!!!

Una cosa molt semblant passa amb el cinema de l’època de la Guerra Freda, quan el comunisme soviètic substituí el nazisme com a paradigma i eix del mal: durant els anys cinquanta es popularitzà als EUA (i també a Gran Bretanya, en menor mesura) el gènere de pel·lícules de “marcians” i extraterrestres en general que, sota l’aparença d’històries de pura evasió, amagaven un subtil missatge, implícitament antisoviètic: els perillosos alienígenes, que posaven en perill la humanitat i, en definitiva, l’american way of life i la Great Society –nord-americà i humà esdevenien així sinònims–, representaven el comunisme alienador. Hi ha molts d’exemples d’això, però la pel·lícula que millor s’ajusta a aquest patró és la genial i ambigüa La invasió dels lladres de cossos (The Invasion of the Body Snatchers, Don Siegel, 1956). Una petita joia del setè art posada al servei d’unes determinades pors col·lectives, molt pròpies de la societat nord-americana dels anys cinquanta, tot i que el seu director mai se volgué definir, en aquest sentit.

It Came From Outer Space,  és a dir, que vénen els rojos!!!

It Came From Outer Space, és a dir, que vénen els rojos!!!

Tanmateix, la llista de títols que palesen l’amenaça d’una invasió alienígena, més enllà de les lectures ideològiques que se’n derivassin, és més que abundant al cinema americà d’aquells anys: L’enigma d’un altre món (The Thing from Another World, Christian Niby i Howard Hawks, 1951), La guerra dels mons (The War of the Worlds, Byron Haskin, 1953), Varen venir de l’espai (It Came from Outer Space, Jack Arnold, 1953) o –i aquesta vegada el perill són unes formigues que han esdevingut gegants a causa d’una mutació radioactiva–, La humanitat en perill (Them!, Gordon Douglas, 1954). Una variant d’aquest gènere i, en relació al darrer títol esmentat, el conformen les pel·lícules que podríem anomenar d’avís: la meravellosa Ultimàtum a la Terra (The Day the Earth Stood Still, Robert Wise, 1951) n’és de llarg la millor i exemplifica el perill atòmic al que s’enfronta la humanitat, en plena escalada de la Guerra Freda. L’antimilitarisme adoptà també als EUA un posat “amable” i aparentment ingenu, però ferma i decidit, de la mà d’alguns intel·lectuals conscienciats davant la possibilitat que la cursa atòmica portàs el món al límit de la destrucció: “o sou capaços de posar-vos d’acord i acabau amb els enfrontaments o teniu el dies comptats”. Un missatge d’advertiment que llavors venia de l’espai exterior i que, per desgràcia, està ara de plena actualitat, per allò de l’escalfament global, el canvi climàtic i les pandèmies i altres herbes que se’n derivin. Glubs, qui ens salvarà ara?

Compartir el artículo

stats