Cultura és l´expressivitat establerta en una manera de fer. Pren força amb la col·lectivitat que li dona la forma i pervivència en el temps. Si em prenc a mi mateixa de referent pel concepte podria dir que la meva cultura és el meu paisatge, i reflexa la manera en què visc, penso i actuo. Si amplio el concepte podria dir que observo altres cultures que em sorprenen o que m´atrauen però no m´identifiquen. Perquè? Doncs perquè en la meva cultura cedeixo el meu compromís de relacionar-m´hi i esdevenir subjecte actiu juntament amb la resta de subjectes compromesos.
I quin contingut té el meu compromís? El meu compromís aporta una porció de la meva ànima, la meva voluntat i la meva energia.
I això sol seria suficient pel concepte? No. Rotundament no.
I doncs, què cal sumar-hi? Sumar porcions d´ànimes, voluntats i energies fins a disposar d´una ànima col·lectiva.
Quin és el paper de l´individu en la cultura? L´individu amb voluntat i ànima és el subjecte o unitat mínima que es requereix, i li correspondrà com a unitat màxima la suma d´individus o col·lectivitat.
I quines característiques tindrà la cultura? Com a característiques observeu l´individu, observeu la col·lectivitat i les descobrireu. Tindrà cicle vital perquè és paral·lel a la vida humana i per tant cultura i individu/col·lectivitat es retroalimentaran sempre. La màgia de la cultura rau en l´ànima col·lectiva que és el subjecte d´aquesta en majúscules.
I per això em meravella descobrir que tindrà la força suficient per sobreviure davant l´adversitat, la clandestinitat, l´anul·lació o per ressorgir. Intueixo i sento aquesta ànima perquè m´hi puc reconèixer com a part del tot.
Que si puc concentrar la definició? Cultura és expressivitat amb ànima, energia en moviment, dansant al ritme de la col·lectivitat.
Que si la puc sentir si en formo part? Desglosseu la meva cultura i us trobareu la meva ànima. Si en formo part passo a ser la seva expressió atòmica. Un microscopi també us ho diria.
I si no en formo part, la puc sentir? Científicament gràcies a les neurones mirall, només elles ho farien possible. La cultura aliena és a l´altre, el que la meva és a mi.
PD: La definició ha estat elaborada des del raonament, la reflexió i finalment la introspecció. Un concepte que amagava molt més del que els sentits podien definir, motiu pel qual he hagut de submergir-me en la part més profunda del meu entendre.
