Orsai | Les fantàstiques, per Vicenç Amengual

Jo ho compararia amb la cursa que va haver-hi per aconseguir un avió supersònic de passatgers. En aquella batalla entre els soviètics, els europeus i els nord-americans hauríem de destacar l’avió estatunidenc. Per aconseguir un avió supersònic varen confiar en la companyia Boing que va dissenyar el Boing 2707. Aquest avió era el paradís dels excessos. Boing va actuar a l’americana i va voler fer l’avió més ràpid, més gran i més espectacular. Per desgràcia per Boing aquell avió va ser l’únic dels tres supersònics que no va volar mai, ni tan sols mai es va arribar a construir, tot i que va ser el que més doblers va suposar en inversió.

El Balears FC asciende y ya es de plata

L’equip masculí, en els darrers anys ha volgut crear el seu Boing 2707 particular. S’han gastat enormes pressupostos, s’han duit jugadors per intentar pujar a Segona Divisió, però pràcticament mai, llevat de les èpoques de Manix i de Xavi Calm, s’ha aconseguit tenir un equip. Les desfetes han estat històriques, les equivocacions monumentals i la confrontació amb l’afició molt dolorosa. Tots els errors tenen noms i cognoms clars que encara segueixen en el club. Sembla molt difícil fer tabula rasa, amb la intenció d’emprendre un projecte nou, si arrossegam una motxilla tan pesada.

Tots els errors tenen noms i cognoms clars que encara segueixen en el club

Al costat d’això tenim el projecte de l’equip femení. Aquest, al contrari de cercar projectes molt ambiciosos i deixar-los en mans d’aficionats, varen triar una aposta segura i s’embarcaren en un Caravelle SE-210, oblidant-se dels cants de sirena supersònics. El Caravelle va ser un avió segur, econòmic que no volava més aviat del que era recomanable, però que va obrir les portes als espanyols per a poder fer vols de mitja distància. I és que el projecte del femení era fer un equip amb aspiracions però sense excessos. Des del principi han volgut que estigui connectat amb la grada, que formi un bloc unit i que sigui un reflex de l’afició. Amb aquestes premisses la seva millora ha estat espectacular fins a arribar a disputar el play-off d’ascens a Segona Divisió.

Amb tot això, dissabte es va celebrar el partit per a l’ascens de les fantàstiques a Tenerife. Som conscient que el club i alguns cercles d’aficionats les anomenen les guerreres, però a mi mai m’han agradat els termes bèl·lics en el món del futbol i molt manco que aquests es generalitzin, ara sembla que tots els equips femenins, siguin de l’esport que siguin, han de ser coneguts amb el mateix nom. Així que jo he optat per batiar-les com les fantàstiques. 

Són fantàstiques perquè per primera vegada després de molts anys el club ha aconseguit un equip que té ADN guanyador

I són fantàstiques perquè no escatimen ni en esforç ni en compromís en tots els partits. Són fantàstiques perquè s’identifiquen amb els colors. Són fantàstiques perquè són agraïdes i valoren el suport dels aficionats. Són fantàstiques perquè ens han enlluernat tota la temporada amb el seu joc. Són fantàstiques perquè després de jugar el partit més important de la història del femení balearico, varen aconseguir l’ascens de categoria. Són fantàstiques perquè per primera vegada després de molts anys el club ha aconseguit un equip que té ADN guanyador. Jo em deman si és possible que hagin aconseguit amollar el pes històric que suposa el nom ATB? O si tendrà alguna cosa a veure amb el seu nom Balears FC escrit en català?

Però especialment són fantàstiques perquè són les nostres. Dijous abans del partit, amb els meus alumnes del CEIP Miquel Costa i Llobera férem una visita a l’Estadi. Allà estava concertada una xerrada amb les jugadores del femení. Va ser en aquest moment que Mati, un dels meus alumnes, li va demanar a Gabi, en nom de la classe, que si marcava un gol en el partit a Tenerife el dedicaria al Costa i Llobera fent uns gestos amb les mans. Ella va dir que sí. Idò bé, Gabi va marcar el primer gol i el va celebrar amb els gestos que li havien demanat els infants. Això és fer ATB, és fer afició i és fer veure als aficionats que ells són el pal de paller del club. 

Per a l’any vinent se’ns plantegen uns problemes molt seriosos. On han de jugar cada un dels equips? En cas de coincidència horària quin equip hauran de triar els aficionats? Quin equip serà tractat amb preferència, el de Segona Divisió o el de Segona RFEF?

Les fantàstiques i els juvenils han evitat amb els seus èxits que haguessin de penjar una pancarta des de la O de l’Estadi

Els balearicos estam d’enhorabona per tenir un equip femení com el que tenim. La mateixa enhorabona per la feina ben feta que es mereixen totes les jugadores, el cos tècnic amb en Txema Expósito al capdavant, la directora Marina Tugores i Guillermo Pisano fins que va haver de marxar. Tampoc em puc oblidar de les felicitacions als jugadors del nostre juvenil A, que de la mà d’Andreu Llistó, del seu cos tècnic i d’alguns il·lustres balearicos com Jaume Fuster i Toni Busquets, tornen a la màxima categoria del futbol formatiu espanyol. I estam especialment d’enhorabona perquè les fantàstiques i els juvenils han evitat amb els seus èxits que haguessin de penjar una pancarta des de la O de l’Estadi que digués: el darrer que tanqui la porta.

Suscríbete para seguir leyendo