Aquesta setmana comentava amb un d’aquests mestres joves que cada any arriben a l’escola que diumenge jugarem contra el Barça B. Recordàvem que fa anys, per lligar, servia dir que eres del Barça, pel que representava l’equip de Guardiola. Com que em va veure molt rovellat en això de cercar parella em va fer veure que ara aquesta tàctica ja no funciona. M’explicava que uns amics seus intenten lligar dient que tenen dues quarterades sembrades de garrovers, això substitueix aquella tàctica dels anys 80 dels que duien un clauer de Porche o BMW. També em va dir que alguns es fan passar per seminaristes i que els hi va força bé (el morbo sempre triomfa), encara record quan alguns amics meus deien que eren economistes o missers per donar-se importància. Però l’ estratègia que més em va agradar és la d’aquells que ara per lligar diuen: «Hola, som balearico».
Davant la meva cara d’incredulitat em va explicar que amb això dones a entendre que ets d’un club amb una afició romàntica que no valora només els resultats. També agrada molt perquè saben que formes part d’una afició que defensa la cultura de la nostra terra. Són conscients que no ets prepotent intentant fer veure que ets millor que la resta, a més, agrades perquè t’enamores de les coses per la qualitat que tenen. Vaig estar molt content perquè crec que no hi ha res millor que agradar perquè formes part de la família ‘balearica’.
Després de la derrota d’ahir queda, més clar que mai, que no lligaran pels resultats de l’equip. Però aquesta lliga és molt llarga i sembla que per pujar necessitarem alguna cosa més. La confiança encara és màxima. Per això els joves i les joves encara poden dir quan lliguin: quedam a la font de la Rambla el mes de maig!
