El record de Gregori Mir

La tasca d'un intel·lectual

03.03.2016 | 01:30
La tasca d'un intel·lectual

Vaig conèixer Gregori Mir allà pels anys 1989 quan acabava de fundar el partit polític Unió Balear. Partit Nacionalista de les Illes Balears. Un partit al que Mir donà la base teòrica i pràctica mercès a l´experència acumulada com a estudiós dels grans pensadors mallorquins contemporanis que sedimentaren les bases del nacionalisme illenc. Un partit que en paraules del seu líder pretenia constituir una convergència de sectors socials de les Illes que tinguessin l´ideal de l´autogovern per a la comunitat balear. Unió Balear no aconseguí representació parlamentària ni tampoc la seva hereva Convergència Balear en la gestació de la qual hi va jugar un paper notable el gran pensador, escriptor i polític mallorquí Josep Melià Pericàs.
Eren els temps de l´auge del "canyellisme", de "lo nostro", mot de per si prou significador d´un exclusivisme impregnat d´un localisme que, tanmateix, no podia fruir de més autonomia que la que els seus superiors jeràrquics de Madrid decidien, tal com va quedar ben palès quan José María Aznar, per tal de no trobar obstacles en el seu accés a la Moncloa va defenestrar Cañellas arran dels esquitxos de corrupció del cas Túnel de Sóller. Però per a Gregori Mir la política no fou l´única faceta de la seva personalitat. L´any 1975, amb el pseudònim d´Anselm Llull, va publicar a París, per defugir de la repressió franquista, la seva tesi El mallorquinisme polític, obra en la que, a més de recopilar els millors textos dels pensadors mallorquins nacionalistes i regionalistes, els contextualitza dins un moviment que abasta des de la Renaixença fins als darrers anys de la República.

Una altra de les seves activitats polítiques fou prendre part en el Grup S´Arracó que impulsat des del Principat pel PSUC i altres partits com el Front Nacional de Catalunya intentava crear un moviment de resistència cultural i política arreu dels Països Catalans. L´esmentat Grup, crític amb l´elitisme cultural de l´Associació per a la Cultura de Mallorca, volia crear un discurs nacionalista que connectés amb les reivindicacions de les classes populars. Mir va desplegar una ingent rasca en l´elaboració de l´esborrany de l´Estatut d´Autonomia de les Illes Balears. El 1979 fou elegit senador i el 1982 diputat pel PSOE. De la seva tasca intel.lectual cal destacar els estudis sobre la figura de Miquel dels Sants Oliver. Allà pels anys noranta va dedicar la seva atenció al margalidà universal Joan Mascaró, un dels millors coneixedors de la cultura i la mística orientals. També va treballar en el camp del constitucionalisme comparat, mitjançant les seves estades als Estats Units.

La guerra civil espanyola de 1936-1939 no fou un tema aliè a la seva activitat investigadora. El seu darrer llibre Aturar la guerra elaborat en base a fonts inèdites esdevé una obra imprescindible per als interessats en el coneixement profund del conflicte. Basat sobre documentació de distints arxius britànics, es fonamenta en la decisió del president de la Generalitat, Lluís Companys, de fer possible la mediació internacional per aturar la guerra d´Espanya. Gregori Mir va morir el passat 28 de febrer, seves són aquestes paraules: "El coneixement del passat i del present dels nostres pobles t´hauria de servir per a reconèixer la gran capacitat de l´home de canviar o transformar les condicions de vida, de millorar la seva economia; i, per tant, de fer possible el benestar i el progrés. La fe de l´home de poder modificar els obstacles naturals és un dels millors tributs que podem fer a la Història de la Humanitat. Els nostres avantpassats, treballant i suant de sol a sol, posaren els fonaments del benestar d´avui, però ells no podien imaginar-se com vivim avui".

*Historiador i president d´Esquerra Republicana-Illes

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine