Les empreses reclamen talent, la societat té talent de talent, o almenys això diu tothom, empresaris, centres formatius, etc. Tot i que les condicions de feina que s'ofereixen no estiguin equiparades amb el perfil que es demana. En resum, se cerca un perfil molt alt i complet per a una feina, sovint, de baixa qualificació i/o de baixa remuneració. Tot un tema, els universitaris són dins el col·lectiu de risc d'exclusió, sí, i a l'alça: massa formats per als càrrecs que ocupen i els sous que perceben. Però avui em vull centrar en una altra qüestió, la d'anar conformant aquest talent.
Sempre ho diem, cercar feina és un feina en si mateix; cal planificar-se molt i molt bé, cal perseverar i no defallir. M'agrada parlar d'un itinerari haver estudiant geografia té aquestes coses d'inserció professional, i el punt de partida d'aquest recorregut comença, sense ser-ne molt conscients, ja de ben petits, a casa, amb les nostres famílies i l'educació que rebem.
Anem a pams, definició de "talent" al diccionari: a part de voler dir gana, és una unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània i de Mesopotàmia, i també és una unitat de valor equivalent al pes d'un talent en metall preciós, i és també una disposició d'ànim bona o dolenta per a fer alguna cosa. Talent també és, i en això em vull centrar, una especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses. La genètica importa, i molt, però també podem ser persones talentoses de forma adquirida, entrenada.
L'itinerari al qual feia referència comença, o pot començar, a les cases: si ensenyam als nostres fills els valors del respecte, de la dedicació, de l'esforç, de les bones maneres, ai, les bones maneres!, tan mal vistes ara! Demodées... Sempre pens que no som prou conscients de les portes que se'ns obrin i es poden obrir quan anam per la vida mostrant bones maneres: saludar correctament, mirar als ulls, tractar de vostè o de vós, deixar passar primer les persones de més edat, utilitzar bé els coberts, donar les gràcies, seguir una conversa de forma empàtica... El problema és que, o bé els pares i mares no estan gaire amb els fills per motius laborals, o bé, si hi estan, deleguen aquesta responsabilitat a l'escola, o simplement no creuen que això és important. Les dues darreres ca- suístiques són les pitjors i són, massa sovint, un fet comú. Si no l'heu vist, us recoman altament un vídeo de Carles Capdevila: facebook.com/Exprai/videos/963711560338988.
L'itinerari segueix a mesura que els infants es fan grans, inculcam als nostres fills que facin, per exemple, esport, millor si és d'equip, cantin en una coral, siguin voluntaris d'una associació, delegats de classe, facin feinetes de casa..., exemples, com molts d'altres igual de vàlids, d'experiències que ens van conformant com a persona solidària, que s'adapta a un equip, autònoma, amb lideratge, que sap escoltar i resoldre conflictes. Aquest perfil és el que reclama el món laboral, aquest talent. Els centres educatius i formatius ens preparen per ser bons en la matèria que s'estudia, les mares i pares ens aporten aquests valors dels quals hem parlat, i tot aquest esforç conjunt pot formar el que en diem un bon fitxatge. A Irlanda, per exemple, l'escola també s'implica de forma especial en les competències transversals i tenen el que anomenen Transition year, que es fa durant el curs que equival aquí a quart d'ESO, amb l'objectiu de promoure el desenvolupament personal, social, educatiu i professional dels alumnes i preparar-los per a la seva funció com a membres autònoms, participatius i responsables de la societat. Els al·lots fan teatre, ball, cinema, esports, primers auxilis; es fa molta feina en equip i pràctiques en qualque entitat/empresa.
I encara podem anar més enllà, propiciar els viatges, allò que se'n diu sortir de la zona de confort, conèixer i dominar idiomes estrangers, altres formes de viure, intentar trobar beques, que n'hi ha, per fer un curs o una estada en un país estranger.
A la universitat, mentre s'estudia, també és bo trobar un espai per fer pràctiques extracurriculars, és a dir, voluntàries, combinar la part teòrica amb l'experiència de viure el dia a dia de la vida laboral, complementar la formació, arrodonir-la, fer el nostre perfil més qualitatiu, perquè fer pràctiques denota moltes coses: curiositat, interès, implicació, anar més enllà, aprendre a fer una cosa tan senzilla i necessària com respondre al telèfon de forma professional. De fet, la UIB, en aquest sentit i a part de la gestió de les pràctiques curriculars i extracurriculars, duu a terme una sèrie d'accions per afavorir la formació integral del seu alumnat. Es fomenta la participació dels alumnes en la lliga de debat universitari, en programes de voluntariat i cooperació, en associacions universitàries, en programes de mobilitat internacional i nacional, en programes que fomenten l'esperit emprenedor, per posar-ne alguns exemples.
L'itinerari mai no acaba, ens hem d'anar especialitzant i posant al dia de les noves tendències, cursar un màster. L'oferta és variada, i cal triar amb un cert criteri que respongui a dues preguntes: què faig bé i què reclama el mercat laboral. Quan cercam feina, no basta donar-se d'alta als serveis especialitzats en intermediació i esperar que ens cridin, s'ha d'anar més enllà, amb la idea de crear/inventar el nostre propi lloc de treball, detectar mancances o possibles accions per millorar l'empresa i presentar un projecte, no esperar que hi hagi una vacant, inventar-la, i que l'empresa on t'agradaria fer feina es converteixi en el teu client, i que sigui un win-win. La idea de compartir causa una impressió fonda entre el jovent, és molt gratificant veure a la pàgina del Facebook del departament d'Orientació i Inserció Professional que cada dia els universitaris que veuen ofertes etiqueten amics seus, perquè veuen que són ofertes que els poden interessar, aquestes sinergies que es creen són bones, ja que denoten solidaritat i cohesió.
L'itinerari continua, canviarem de feina moltes vegades, ens haurem adaptat a la infinitat de maneres de treballar i anirem conformant el nostre perfil. Tal volta serà el moment, si no ho hem fet abans, d'emprendre un nou projecte professional per compte propi, participar en activitats innovadores, amb formats distints de l'estàndard, que, tanmateix, canvia irremeiablement. Ja de grans, si es té un bon moment de reconeixement de la trajectòria, sovint em fix que sempre hi ha un record per als moments d'infància i de la primera joventut, com en el famós discurs de Steve Jobs a la Universitat de Stanford, quan parla de "connecting the points", experiències viscudes en un moment que aparentment queden "en guaret" a qualque banda del nostre cervell i que després, amb el pas dels anys, per un motiu o un altre, afloren i tornen a cobrar vida i utilitat. L'itinerari és un camí ple d'obstacles, l'escola, l'institut i la universitat tenen un gran paper i responsabilitat en la formació dels millor talents, però si afegim que l'experiència viscuda amb les famílies és plena i dedicada, el talent augmenta exponencialment i viceversa. Alimentem també des de casa aquesta talent de talent. Si és així, el sistema educatiu i les famílies hauran complert la seva part. Per acabar de tancar el cercle caldrà que la inversió feta tingui el seu retorn amb unes condicions laborals dignes i de qualitat.
Paraules clau: ocupabilitat, talent, formació, curiositat, educació, implicació, esforç, perseverança, feina, bones maneres, escolta activa, acció, sinergia, itinerari, innovació, qualitat.
* Directora del departament d´Orientació i Inserció Professional de la UIB
