El TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership) són les sigles amb anglès del "Tractat transatlàntic de comerc i inversions", que s'està negociant actualment entre la Unió Europea i els Estats Units. És quelcom més ambiciós que una mera reducció aranzelària, pròpia dels tractats de lliure comerç. Es pretén garantir la seguretat dels intercanvis financers, la llibertat d'inversions, les garanties jurídiques del conjunt de les relacions econòmiques, entre dues de les potències econòmiques més grans del món.

Sens dubte és una negociació complicada, àrdua, difícil, amb una quantitat immensa d'interessos que queden afectats. La complexitat tècnica d'un tractat d'aquest abast és prou evident. Però és suficient argumentació, per intentar evitar el debat ciutadà sobre el contingut del mateix? S'ha de pastar i cuinar el tractat des de el secret, l'ocultació i el sigil, de cara a una suposada eficàcia de la negociació, i deixar tan sols a la mera ratificació formal dels parlaments europeus i estatals, el contingut dels acords aconseguits?

Que des de els àmbits negociadors de les dues potències, es vulgui fer valer com a més important l'argument de la bondat de l'eficàcia tecnocràtica, front a la lentitud que sempre acompanyen als debats democràtics, produeix calfreds a qualsevol mentalitat democràtica. Si a sobre, es teoritza la necessitat del secret, la discreció, per fer possibles els acords, el mosqueig arriba ja als graus superlatius. I quan finalment es sap, que els grups de pressió de les grans multinacionals amb els seus experts, són els que estan al darrera de la cuina negociadora, les llums vermelles de perill, s'encenen des de tots els cantons.

Totes les legislacions estatals, regionals i locals, en sortiren afectades dels resultats d'aquest tractat del TTIP. Si cal unificar a la baixa les garanties socials individuals, les mediambientals, de salut pública de la ciutadania, o és pretén incrementar les quanties d'indemnització per poder fer una expropiació pública declarada d'interès social o mediambiental, tot sempre pensat en afavorir la lliure circulació de capitals i d'inversions, està clar que des de les més altes instàncies europees, s'estarà condicionant la capacitat de decisió i de sobirania, dels estats, regions i municipis.

En aquest cas la forma ho és tot. El secret és l'expressió de l'interès en l'ocultació. Un grup molt reduït de diferents interessos oligàrquics dels EE UU i la UE, intenten posar-se d'acord per com poden repartir-se les seves àrees d'influència i compaginar un espai comú per poder fer més negoci. La seva finalitat principal és eliminar els entrebancs legals i les normes de protecció ciutadana, de les diferents administracions públiques i especialment les europees, per a poder fer millor uns negocis, que a més, de cada cop són majoritàriament especulatius. Una vegada fet aquest treball, les campanyes de màrqueting institucional, ja sabran plantejar debats distorsionats, posant l'accent més sobre l'embolcall en que adornaran el producte, que en els continguts reals del tractat, per aconseguir, ara sí, els suports de l'opinió pública, una vegada tot ja estigui totalment cuit i beneit.

Denunciar i desemmascarar el secretisme de la negociació d'aquest tractat del TTIP (aixi com el que s'està gestant també en secret amb el PISA, sobre la liberalització de serveis), és fonamental per a la salut democràtica de la UE, de l'estat espanyol, i de totes les administracions públiques de les Illes. No sé si la llum i la veritat ens farà lliures aquesta vegada, però sense elles, sí que es segur que ens farà una mica més esclaus. Cal obrir les portes a la transparència informativa sobre el TTIP. Tothom és important per a combatre les maniobres que s'encobreixen sota l'aparença formal del secretisme. Democràcia és informació. La ciutadania té l'obligació d'exigir la informació, per a defensar la seva qualitat democràtica.

* Membre de la plataforma anti-TTIP a Mallorca