La crisi, o més ben dit, la crisi-estafa que el món pateix és universal: crisi de l´economia mundial, de l´ecologia mundial, de la política mundial. Per resoldre-la s´ha de comptar amb una visió i solució que siguin universals. Les visions parcials, pròpies d´altres temps, s´han mostrat estèrils. I sobretot s´ha de superar l´escepticisme o fatalisme que sobre aquest punt no hi ha res a fer.
Per ajudar a superar aquesta visió parcial, i aquest escepticisme tan estés davant una crisi que no és en primer lloc econòmica sinó ètica, divendres que ve dia 13 de desembre es presentarà a Alaró, a Ca´s Vicari (20:30 hores), l´Agenda llatinoamericana. És el llibre llatinoamericà més difós i que és un excel·lent material per anar construint una cultura de la solidaritat entre els pobles, una eina de transformació, de rebel·lia, per crear opinió i teixit social, un magnífic despertador de conciències adormides, amb capacitat per articular un discurs universal, provocador i ple d´aire fresc.
Un aire fresc compromés com el que el Papa Francesc està predicant amb paraules i fets amb un rotunditat provocativa: "Quan hi ha un desequilibri en les inversions financeres: gran drama, gran reunió internacional, tots es mouen. Però la gent es mor de gana, es mor de malaltia. I bé, que Déu l´empari! Les paraules són dures, però crec que són exactes: vivim en una cultura del descartar. A qui no serveix s´el descarta, se´l llança a les escombraries. Aquesta és la crisi que vivim" (pàgina 43). No es pot parlar més clar. Parla tan clar com ho va fer la teologia de l´"alliberament" fa mig segle. Són especialment d´agrair aquestes veus clares i rotundes, quan s´incrementa la desigualdat i la pobresa de manera insostenible i totalment injusta.
Aquesta agenda gira cada any entorn d´un tema, d´una gran causa. Enguany gira entorn de la llibertat. La paraula"llibertat" té un so agradable per a les orelles i és capaç de despertar moltes emocions positives tot i les innombrables dificultats que conté "En nom de la llibertat s´han viscut els més bells heroismes i s´han comés les majors iniquitats. És bandera de vida i bandera de mort" (Pere Casaldàliga pàgina 10). El desig de llibertat, al llarg dels segles, ha estat, de ben segur, un dels companys més feels de la mateixa història de la humanitat. Però és en els "temps moderns" que la llibertat guanya ales més atrevides i vols més llargs, sobretot als països occidentals. Com diu en Federico Mayor Zaragoza (pàgina 39): "ara, el temps del silenci, de la submissió, de l´obediència cega s´ha acabat. Ha arribat el moment de la gran transició d´una cultura d´imposició, domini i violència a una cultura de diàleg, conciliaciò i pau. Ha arribat el moment, en un context plenament democràtic, d´aplicar els drets humans d´una manera tal que permetin, com estableix el primer paràgraf del seu preàmbul, "alliberar la humanitat de la por".
És important destacar, això sí, el sentit negatiu que pot tenir la llibertat: estar "lliure-de" la responsabilitat envers els altres, quedant "lliure-per" satisfer els meus desitjos individuals. O com va dir sant Pau (pàgina 192): "Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mirau que aquesta llibertat no sigui un pretext per satisfer els desijos egoistes Perquè, si vos mossegau i vos devorau mútuament, pensau que acabareu destruint-vos mutuament (Gàl 5,13-16). Pau de Tars va intuir el perill que produiria per els humans una lectura egoista de la llibertat, asociada a un esperit de dura i lliure competència en totes les esferes de la vida. Potser hi ha poques expressions més clares contra la proposta neolliberal que avui ens envaeix, amarada d´individualisme i consumisme, contra la cultura "del descartar".
No voldria acabar aquesta breu informació sobre l´Agenda llatinoamericana 2014 sense citar un capitol ben suggerent que parla de la llibertat en dimensió planetària, que inclou la terra com a planeta viu. La "Carta de la Terra", aprovada per la UNESCO l´any 2000 va contribuir a fer un gran canvi de pensament, fent-nos descobrir a molts que: "Els éssers humans i no humans comparteixen una identitat profunda que és la base de la solidaritat: tots som fills de la Terra i, per tant, parents" (pàgina 103). "No vivim únicament sobre la terra. Som fills i filles de la Terra. Més ben dit: som la pròpia Terra, que sent, pensa, estima i venera" (Leonardo Boff). Això fa posible formar la gran i bella "comunitat de vida" de que parla la Carta de la Terra. Una comunitat de vida que faci servir la llibertat a favor de la Terra, podrà ser molt útil per reparar danys ja fets i establir noves formes de convivència harmoniosa.
Demà dimarts, dia 10 de desembre, es compleixen els 65 anys de la declaració universal dels drets humans. Com cada any, Drets Humans de Mallorca organitza un acte commemoratiu, amb un concert i diversos parlaments, a l´església de sant Felip Neri, a les 20:30 hores. Hi estau tots ben convidats als dos actes reivindicatius de que un altre món, més lliure, més humà, més just, és posible.
*Capellà i membre de Drets Humans de Mallorca
