S'ha anunciat que el Centre d´Estudis Superiors Alberta Giménez (CESAG) es vol desvincular de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i lligar-se a la Universidad Pontificia de Comillas. Diuen que la decisió dels responsables del CESAG va agafar por sorpresa el rector de la UIB. El doctor Huguet degué pensar que l´encontre sol·licitat per la directora del centre, acompanyada per la superiora general de la congregació que era a Mallorca de visita, seria de cortesia. Però no: la suposada entrevista de deferència era per anunciar les intencions de ruptura. "Ens volem separar de la UIB i ajuntar-nos amb la Universidad Pontificia de Comillas", venguéren a dir les monges. El rector de la UIB, encara deu estar astorat. Ell que sempre havia apostat, de vegades en contra del parer de molts dels seus col·laboradors, perquè les relacions entre la UIB i el CESAG fossin de col·laboració i no de competència, ara es veia abocat a ser el rector amb qui es personificaria el procés de ruptura d´ambdues institucions. "De vegades la vida és injusta", degué pensar el doctor Huguet, ferit per la sobtada sol·licitud de divorci per part de qui ell tantes vegades havia emparat. "I a més se´n van amb un altre...", degué cavil·lar el rector, poc destre en ruptures.

Qui ha dit que vol el divorci de la UIB per ajuntar-se amb la Universidad Pontificia de Comillas ha pregonat que la seva decisió es fonamenta en raons de llibertat, identitat i prestigi. Així ho ha manifestat la directora del CESAG, la reverenda María Canel. No cal ser molt coneixedor de l´entrellat de la comunicació per entendre ben a les clares el missatge que esventen: volen rompre amb la que fins ara ha estat la seva parella (la UIB) no només per un exercici de llibertat i de identitat sinó també, i fonamentalment, perquè n´han trobat una altra, de parella (la Universidad Pontificia de Comillas) que els proporciona més prestigi. Una bona bufetada a la UIB.

Res a dir sobre l´exercici de llibertat gràcies al qual les persones responsables del CESAG, membres d´una congregació religiosa d´arrels mallorquines, es senten més identificades amb una universitat pontifícia, encara que aquesta tengui la seu i els orígens a Cantabria, que amb la UIB, que és d´aquí però laica. Sí que tenc fortes objeccions a l´esment que sor María ha gosat fer al prestigi. En la meva rèplica, que quedi clar, no hi ha cap pretensió de bescantar el de Comillas. No tenc res en contra d´aquesta Universitat; l´obra dels jesuïtes em mereixen un profund respecte i, fins i tot, per a alguns d´ells, hi profés veritable admiració. Però object perquè no voldria que sor María „la que vol una parella per al CESAG amb més prestigi„ pensàs que tots hem combregat amb la seva roda de molí; voldria que sabés que alguns pensam que el seu argument és, fins i tot, clarament ofensiu per a la UIB. Ofensiu i errat.

Parlem doncs de prestigi. No sé quina és la interpretació que en determinats imaginaris „els eclesiàstics, per exemple„ es fa d´aquest concepte. Però sí que sé que l´indicador més emprat per valorar la reputació de les universitats es refereix a la recerca; l´activitat que marca la diferència entre una universitat i una acadèmia. Doncs bé; si vostès analitzen els rànquings de les universitats espanyoles podran valorar qui va per davant, si la universitat repudiada o el nou pretendent. Si estudien els indicadors del Scimago Institutions Rankings s´assabentaran que mentre la UIB, entre el 2007 i el 2011, va produir 3.122 articles, la de Comillas en va treure 377; que mentre el percentatge de col·laboració internacional dels treballs de la UIB fou del 46,73% el de Comillas es limità al 21, 75%; que mentre el percentatge d´articles produïts a la UIB i publicats a revistes situades en el primer quartil arribava al 59,67; els de Comillas es situava en el 35,28. Si consulten un altre rànquing (ranking I-UGR) veuran que la UIB apareix ben posicionada en 19 disciplines (Comillas només en una), en tres de les quals està entre les 10 millors d´Espanya (Comillas en cap).

Sincerament, cal una elevada dosi de distorsió identitària per interpretar que el canvi de la UIB per Comillas aportarà més prestigi universitari al CESAG. Fins ara la relació entre el CESAG i la UIB ha estat de col·laboració, de respecte i, fins i tot, de complementarietat. És per això que la UIB s´ha abstingut de posar en marxa iniciatives, per exemple, en el camp de la comunicació. I això que per a molts ha estat una purga acceptar que per graduar-se en periodisme a Balears l´alumnat hagi de cursar, de forma obligatòria, l´assignatura de religió catòlica. ¿Es mantendrà aquesta passivitat en un escenari de competència? Crec que no, més encara quan des de el CESAG ja diuen „han estat els primers en disparar„ que estudien posar en marxa el màster en formació del professorat, un programa formatiu que la UIB ja ofereix.

Seria poc raonable que la UIB i el CESAG transformassin la cooperació en competència. El seny diu que seria un error. Però el sentit comú també dictava que sor Maria no hauria d´haver apel·lat al prestigi per justificar la seva voluntat de divorci amb la UIB, sobretot quan el nou pretendent amb qui es vol casar el CESAG no és precisament la Universitat de Harvard.

* Catedràtic i director del departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l´Educació (UIB)