El passat mes de setembre, la població escolar de les Illes Balears i les seves famílies visqueren pendents d´un inici de curs que es preveia complicat per les retallades en educació (menys professors, suspensió de programes de reforç, ràtios més elevades, tardança en la provisió de substitucions) i el deute arrossegat des del 2011 que encara no s´ha saldat. Estam acabant el primer trimestre i si hem de fer una valoració de com han anat les coses pel que fa a l´activitat docent, creim que podem estar satisfets. El curs va començar i s´ha desenvolupat amb normalitat gràcies a la conjunció de tres factors: l´Administració ens assignà puntualment els professors, els directius tenguérem la maquinària a punt i el professorat exercí amb alt sentit de la responsabilitat el seu quefer. Tots ens podríem haver felicitat perquè havíem superat les dificultats previsibles. Ara bé, no tot ha estat així de senzill perquè a la situació descrita més amunt hi hem d´afegir unes altres dificultats.
Els esborranys de normativa autonòmica (decret Bosch de llengües i llei d´autoritat i convivència) i central (LOMQE) que hem conegut ens han causat preocupació, consternació i rebuig. El decret de llengües suposa la imposició d´un model trilingüe que no té en compte la sociolingüística de la nostra societat, ni la manca de preparació del professorat a l´hora d´impartir assignatures en llengua anglesa. La llei d´autoritat desconfia obertament del professorat, mentre que l´actual redacció de la LOMQE suposa una invasió de competències, tant educatives com lingüístiques, en el cas de comunitats amb llengua pròpia, com la nostra. Les associacions de directors de les Illes Balears hem al·legat a la normativa autonòmica i la nostra federació estatal ha fet el mateix amb la norma Wert. Confiam que les nostres propostes siguin ateses per sensates, realistes i aplicables.
Allò que ha molestat en els centres és l´enorme desconfiança que l´actual Administració té en la xarxa pública. Tots els informes internacionals que es coneixen diuen que la qualitat dels sistemes educatius es basa en la qualitat del seu professorat; i evidentment no hi pot haver bon professorat si els responsables de la política educativa desconfien de nosaltres. Per tenir èxit en la docència se´ns demana que ens impliquem del tot. Això vol dir que aportem creativitat i capacitat de gestió de les relacions interpersonals „alumnes, famílies, companys, societat en general„ derivades de la responsabilitat d´ensenyar. En la nostra professió, els millors estableixen un alt grau d´identificació entre allò que són i allò que fan.
Segurament per això, consideram que posar en dubte de forma generalitzada la paideia, és a dir, l´ideal que fa de la nostra professió una activitat intel·lectual, reflexiva i transformadora, ataca el clima laboral i de convivència que cada dia ens esforçam per construir i consolidar. Si, com dèiem al principi, al mes de setembre va ser possible començar amb normalitat, en aquests moments hi ha massa interferències sobre la nostra tasca que, tot i no afectar a l´activitat docent, ens tenen intranquils.
La primera feina dels directius és garantir el funcionament dels centres. Ho sabem i no ens calen recordatoris cada vegada que el professorat vol manifestar el seu malestar. Ara bé, l´opinió pública ha de saber que dins els centres "també" es viuen els efectes de la crisi i que, per tant, cal tractar-nos amb delicadesa per mirar de protegir al màxim el benestar en la docència. És a dir, volem notar el suport institucional i que es tradueixi en reconèixer i incentivar els resultats, potenciar el sentit i el valor del nostre treball.
No podem negar que aquest trimestre acaba amb un excés de crispació dins els centres, que no és el mateix que dir dins les aules. I contra crispació; comunicació. Les associacions de directors no deixarem de mantenir oberts tots els canals de comunicació i cooperació amb l´Administració. Tot i que les seves darreres iniciatives fan molt difícil el pacte, seguim convençuts que el pacte social per l´educació és l´única via possible per a la millora. El passat 14 de desembre així ho manifestava també el filòsof José Antonio Marina en una entrevista a aquest diari. Abans que lleis el que hem de menester és la generositat d´un pacte.
Arribat el moment de fer la pausa de Nadal, els directius „com a responsables de l´organització dels centres educatius i del clima que s´hi respira„ demanam als actuals responsables, de la mateixa manera que férem a les administracions anteriors, que vetlin pel benestar dels centres i que no ens sotmetin a situacions d´estrès gratuïtes que en res ajuden a mantenir la qualitat del servei educatiu.
(*) Presidents dels directius de secundària de, respectivament, Menorca, Eivissa i Formentera i Mallorca; d´Infantil i Primària de Mallorca, i de les escoles d´adults de Mallorca
