Segons els estàndards de consum. una família de tres membres consumeix mensualment 10 metres cúbics d´aigua potable, aproximadament. Aplicant una tarifa mitjana obtinguda per l´illa de Mallorca, això suposa una factura mensual de 8,94 euros sense IVA.

Si realitzam un mostreig del preu del servei d´abastament d´aigua a 35 municipis sobre els 53 que existeixen a Mallorca, resulta que la factura més cara, per un consum mensual de 10 metres cúbics, es paga a Selva, amb un import de 12,46 euros sense IVA, mentre que a Son Servera pel mateix volum només es paguen 4,27 euros. La relació entre la tarifa més cara i la més barata, és del 292% i això representa una diferència al cap de l´any de gairebé 100 euros.

Selva, Palma, Pollença i Andratx són els municipis a on s´apliquen les tarifes més elevades, mentre que a Son Servera, Sóller, Inca i Alaró s´apliquen les tarifes més econòmiques.

Aquesta dispersió tarifària s´observa també dins dels propis municipis. Així ens podem trobar que a Santanyí, la relació entre la tarifa més cara i la més barata varia un 170%. Al casc antic 10 metres cúbics mensuals d´aigua costen 11,47 euros, però a Cala D´Or la mateixa factura es redueix a 6,78 euros.

A les Illes Balears, com a la resta d´Espanya, el subministrament domiciliari d´aigua és una competència dels ajuntaments, que poden exercir de forma directa o bé atorgar les concessions del servei a empreses públiques, privades o mixtes. Els drets i obligacions dels usuaris i les empreses subministradores únicament s´estableixen mitjançant ordenances municipals o els acords que regulen les concessions, una dispersió que provoca que no estiguin garantits uns requisits mínims de qualitat del servei a nivell insular.

Això crea un desequilibri entre les poblacions que disposen de fonts naturals d´aigua potable en abundància i les que no. Com exemple és conegut el cas de Portocolom, degut a les múltiples queixes veïnals, on es distribueix una aigua en temporada alta de dubtosa qualitat, i aquesta es cobra a un preu superior que l´aigua distribuïda a Son Servera, Sóller o Inca a on la qualitat de l´aigua és excel?lent.

És doncs necessària la intervenció de l´administració pública per tal de posar ordre en aquest desgavell tarifari i garantir aigua de qualitat i en la quantitat justa a totes les poblacions de l´illa. Per aconseguir aquests objectius, és imprescindible realitzar una planificació global dels recursos hídrics a les illes, tasca iniciada per les diferents mancomunitats, però que no obstant precisa d´una visió unificada superior que correspon clarament a l´administració. La construcció de noves canalitzacions hidràuliques, que han de permetre distribuir els recursos hídrics disponibles entre els municipis i mancomunitats d´una forma equitativa i racional, i la supervisió i control dels ens gestors de la distribució final de l´aigua, en gran part concessionada, fent complir uns paràmetres clars de qualitat i de cost uniformes a cada una de les illes.

Aquesta gestió integrada de l´aigua potable a nivell insular, permetria desplegar els equips humans i tècnics necessaris per lluitar contra el frau i la sobreexplotació d´aqu?ífers que malauradament es practica amb total impunitat per manca de control per part de les administracions locals i autonòmiques ja que actualment no disposen dels recursos necessaris.

La disponibilitat d´aigua és un servei del tot imprescindible per a les persones i per a les seves activitats, i justament per la importància estratègica del servei que dóna, és cabdal que sigui un organisme públic el que la gestioni. La creació, o reestructuració, de l´entitat pública destinada a la gestió de l´aigua "en alta", és a dir, la distribució global a l´illa entre ens gestors menors, generaria una economia d´escala que permetria reduir els costos de l´explotació del sistema actual, alhora que donaria peu a les sinèrgies que s´originarien amb les administracions locals, descarregant-les d´un problema que no estan en condicions de resoldre actuant de forma aïllada. Sembla que l´Agència Balear de l´Aigua i la Qualitat Ambiental té un pla per desenvolupar aquestes idees, però per una cosa o altra no arriba a posar-se en marxa. Mentrestant, el localisme en la gestió i la disponibilitat dels recursos, repercuteixen desfavorablement, en el preu i la qualitat d´un servei tan indispensable com l´aigua potable.