Les acusacions falses del Partit Popular

Primer: S´ha ocultat informació, una idea recurrent des del mes d´octubre, quan diferents parlamentaris conservadors (Tadeo, Cabrer, Pastor, Fiol, Huguet i Bauzá) asseguraven que jo estava amagant dades pressupostàries i que existia una opacitat manifesta en relació a les dades econòmiques. Però vegem la informació parlamentària: des del setembre de 2010 i fins l´acabament de la legislatura vaig respondre a vuit interpel·lacions, a isis mocions, quatre compareixences davant comissió, he contestat 62 preguntes orals davant plenari i 147 preguntes per escrit i vaig atendre 74 peticions de documentació. Tot vinculat a temes pressupostaris i econòmics, inclosa la casuística d´un pressupost prorrogat, el de 2011. La meva darrera intervenció: el 24 de maig de 2011, dos dies després de les eleccions, a la comissió permanent del Parlament, aportant totes les dades sobre la situació economicofinancera de la comunitat. Lo que em demana el PP ara, ho vaig fer 48 hores més tard dels comicis: que llegeixin el diari de sessions.

Segon: Les xifres de deute i dèficit són superiors a les comunicades per l´equip econòmic anterior. En concret, s´ha arribat a parlar de 6.000 i fins i tot de 8.000 milions d´euros de deute públic; i d´un dèficit que, de retruc, seria superior al 7% sobre PIB. En ambdós casos, pens que cal assumir les dades que neixen d´organismes públics. Vegem-ho: quant al deute, els bolletins del Banc d´Espanya; en relació al dèficit, la intervenció general de l´Estat. Els resultats: Balears té un deute públic d´uns 4.500 milions d´euros, segons la darrera dada publicada pel regulador; i tancà el 2010 amb un dèficit del 4,16% sobre PIB, tot arribant a poc més del 2% fins el juny de 2011, en el context d´un exercici que encara és dinàmic i que, per tant, no convida a extrapolacions. Aquestes són les xifres oficials. Si el PP comunica que les dades són diferents, les ha de justificar el PP, no jo.

Tercer: Es deuen prop de 1.200 milions d´euros als proveïdors. El mes de maig, la xifra en qüestió suposava, a tot estirar, uns 400 milions d´euros: així consta en la direcció general del Tresor. Faig un exercici d´especulació: potser que el PP consideri com a "proveïdors" les partides consagrades (i que es comprometen de seguida, en començar l´exercici) a la UIB, els consells insulars i d´altres institucions, que suposen pagaments diferits en el decurs de l´any. Tot just així me surt una dada que s´acosta als 1.200 milions. Però, atenció, cal anotar que no estam parlant de proveïdors en el sentit que el president Bauzá indica; per tant, és ell qui ha d´explicar, novament, d´on treu les magnituds que exposa.

Quart: Les arques autonòmiques són buides i la meva gestió econòmica ha arruïnat la comunitat, fins el punt de que resulta difícil pagar les nòmines dels treballadors públics. La irresponsabilitat en aquest punt és ja extrema; és més, frega l´estupidesa humana, en el sentit que s´actua fent-se mal a un mateix (perquè es genera desconfiança que va en contra de qui emet el missatge) i als altres (és a dir, al conjunt social): no existeix cost-benefici al respecte, ja que…tot són costos! Quan dirigents significats del PP defensen un argument tendenciós com aquest, que no hi ha diners, i que un equip econòmic ha portat a la fallida a tota una economia regional, de forma que fins i tot és difícil cobrir els salaris públics, es situa Balears com si fos Grècia, tot seguint l´exemple lamentable de Cospedal. I, el que és més rellevant: s´envien senyals als mercats de gran calat, força negatius que, ben segur, Standard and Poor´s, el proper novembre, s´encarregarà de recordar al vicepresident quan revisi el rating illenc.

Cinquè: S´ha deixat un forat de 1.000 milions d´euros. La meva estupefacció és total: algun periodista s´ha fet ressò d´una xifra que ningú sap d´on surt. Els 1.000 milions d´euros és una estimació que vaig fer de reducció dels ingressos tributaris a Balears, per mor de l´impacte directe de la crisi econòmic: no és, en absolut, cap "forat". Les dades de liquidació, publicades el mes d´agost, m´han donat la raó. Les vies en política econòmica són tres, davant aquest escenari: l´ortodòxia pressupostària, la qual cosa implicava tancar serveis públics ja el 2009, 2010 i 2011; pressupostar amb desequilibri tot incrementant el deute públic, que és el que férem nosaltres i la totalitat de les economies desenvolupades del planeta; i treballar per la via dels ingressos, en forma d´incrementar la pressió fiscal de caire progressiu, que és el que també intentàrem el juliol del 2010. Mai he amagat l´increment del deute públic, ni l´he camuflat, ni he silenciat la seva evolució: he dit, amb dades a la mà, que entre 2003 i 2007, quan l´economia creixia a taxes superiors al 2% i els ingressos s´incrementaven més d´un 40%, el PP va més que duplicar el deute; mentre entre 2007 i 2011 hem viscut la crisi més greu des dels anys trenta, amb una contracció dels ingressos de més del 30%, que ha imposat augmentar el deute si es volien fer polítiques públiques. La mateixa claredat s´ha manifestat amb l´evolució de la macroeconomía balear: mentre a d´altres indrets, inclòs el ministeri d´Economia i Hisenda, es parlava de "brots verds", jo sempre vaig dir, des de juny de 2008, al llarg de tot el 2009 i fins el mes de juny de 2010, que no es veien "brots verds", i que la situació era de crisi severa. Vaig anunciar signes de repunt econòmic arran del segon semestre de 2010, per un motiu molt clar: perquè les dades de recaptació tributària es recuperaven, ja, a taxes de dos dígits. I això és la prova del cotó: la resta és pura especulació economicista.

Sisè: No hi hagut austeritat amb l´anterior govern. L´afirmació és falaç, i les dades, de bell nou, són tossudes i impertorbables. El 2010, el pressupost es retallà en 323 milions d´euros, 220 en pressupost inicial i 103 en noves mesures presentades pel president Antich l´estiu del 2010. El PP votà en contra de tot això. El 2011, el pressupost prorrogat s´ha reduït encara més, de l´ordre del 5% en termes agregats. Fent un càlcul simple, es pot deduir que la legislatura passada els pressupostos públics augmentaren, de mitjana, un 2% anual (+15% el 2008, +7% el 2009, -9% el 2010 i -5% el 2011): una xifra que s´inscriu en els paràmetres de la inflació. Entre gener i abril de 2011, el govern reduí les seves despeses un -7,5%, mentre comunitats com Madrid o Galícia les augmentaven més d´un 20% i el conjunt de les comunitats autònomes ho feien poc més del 10%. Totes aquestes dades, desagregades, foren publicades per El País, i procedeixen del ministeri d´Economia i Hisenda. Per tant, el problema no és que s´hagin malgastat recursos, que és la tesi del PP; és que els ingressos (que es liquiden cada dos exercicis) són totalment insuficients, producte de l´impacte de la crisi econòmica, tal i com es veu al conjunt de les comunitats autònomes i a l´administració central. La dificultat no és balear: és genèrica, global; és suficient en escoltar les notícies econòmiques d´arreu per assabentar-se. I això genera els problemes de tresoreria que coneixem, amb dilacions en els pagaments, agreujades per les grotesques declaracions de membres del PP, com ja he dit, quant a la insolvència de l´economia pública balear, que tanquen l´aixeta dels crèdits.

Dos comentaris finals. Primer: la situació és molt difícil, mai ho he negat tant en rodes de premsa, a entrevistes o en palestra parlamentària. Però, al mateix temps, pens que l´economia balear té capacitats rellevants en el sector serveis que fan que, al meu entendre, pugui acarar la crisi amb major solvència que d´altres comunitats, com de fet està succeint. Estic més en sintonia amb la visió de la Cambra de Comerç, de la Fundació BBVA i de la mateixa CAEB quant a l´evolució de l´economia balear (i discrep del CRE i de les previsions del vicepresident per al 2011). Segon: el Govern ha d´actuar i deixar de fer el ploramiques. Les declaracions pre-electorals de Bauzá generaren expectatives que s´han revelat irreals (fer un nou pressupost –per cert: per què no el fa, quan semblava que era la peça seminal de la recuperació?–, pagar a 25 dies, crear ocupació per la mera presència del PP al govern, mantenir l´Estat del Benestar), si atenem el que s´ha escrit en el Pla d´Equilibri presentat al Consejo de Política Fiscal y Financiera. Evocar l´herència passada té un recorregut que és limitat: es demanen accions més nítides, més capacitats de governança econòmica i social i aportar el rigor econòmic que, sincerament, es veu poc en boca del president i d´altres irreductibles portaveus d´un PP que no sap com acarar la situació, ni com fer una fulla de ruta creïble en política econòmica.