La nostra cuina tradicional, presenta plats d’anyell dins el cicle de Pasqua, coincident amb el temps de primavera. Religió i productes del temps i de proximitat van junts des de sempre. Les ovelles, després de pasturar la tardor, crien durant l’hivern i quan arriba Pasqua, els anyells són tendres i estan a punt de consumir; les mares es troben alletant, el que fa que sigui també temps de brossat (rubiols, formatjades) i altres productes derivats de la seva llet. L’anyell es va convertir, ja a l’antiguitat en l’animal predilecte per al sacrifici; d’aquí la semblança amb Jesucrist i el seu simbolisme.

Ingredients: 

  • Una tallada d’anyell per cap (ideal la carn del braç), cebetes petites o cebes mitjanceres xapades en quatre bocins, patató, pastanagó, tomàtigues de ramellet, alls, carxofes, saïm, llimona, sal, vinagre, pebre bo i aigua.

Preparació:

  • Farem les tallades de l’anyell (també poden ser de xot) bastant grossetes, de manera que ha de bastar una tallada per persona.
  • Dins una greixonera de test, hi aixafarem mitja dotzena d’alls. Hi agregarem un raig de vinagre hi sucarem una llimona; hi afegirem un tassonet d’aigua.
  • Untarem les tallades amb saïm i, després de posar-les dins la greixonera, les posarem bé de sal i pebre bo.
  • Quan tots els ingredients són dins la greixonera, la mourem un poc i deixarem que les tallades s’assaonin al manco al llarg de dues hores. Anirem girant les tallades a fi que quedin ben amarades de la marinada.
  • Passat aquest temps, sense treure res de la greixonera, hi afegirem cebetes petites o bé cebes mitjanceres tallades en quatre bocins.
  • Hi afegirem abundant pastanagó pelat i trossejat i unes tomàtigues de ramellet xapades per la meitat. Si fem el rostit humit a la primavera (el plat es pot fer tot l’any), també hi podríem posar unes carxofes xapades per la meitat.
  • Enfornarem la greixonera i, depenent del forn, ha de coure més o menys temps. Una hora, almanco. També el temps depèn que sigui un anyell tendre o sigui carn de xot.
  • Mentre es couen les tallades, les girarem una o dues vegades.
  • És ideal acompanyar el plat amb patató fregit -o fet al forn- i una ensalada d’enciam.
  • Devem la recepta a Isabel Maria Vaquer Mora d’Es Rafal Llinàs de Ses Salines (Llucmajor, 1932). Assegurà que el secret de l’èxit és l’adob.