Entenem per cultura tot aquell conglomerat que inclou el coneixement, l'art, les creences, la llei, la moral, els costums i tots aquells hàbits i habilitats adquirits per l'home, no només en la família, sinó també com a part d'una societat a la qual es pertany com a membre.
Aquesta podria ser una definició tècnica, però jo prefereixo la que defineix a la cultura i a l'art com tota sensació que fa sentir la persona emocions plàstiques, o bé tota activitat en la qual l'home recrea, amb una finalitat estètica, un aspecte de la realitat o un sentiment, en formes belles valent-se de la matèria, l'escriptura, la imatge o el so.
L'art i la cultura són formes de cultivar l'esperit. Sembla que quan participam en una activitat artística o cultural, sigui quina sigui, i de la manera que sigui, -com autors o espectadors-, ens elevem, ens acostem més a Déu, encara que no es cregui en Ell. Promovem la capacitat d'admiració, d'intuïció, de contemplació i la facultat de conrear el sentit social, religiós o moral.
La cultura permet a l'home contribuir a perfeccionar tota la creació i li encastella als conceptes més elevats de la veritat, el bé i la bellesa. Arriba a la totalitat de la vida dels pobles i es transmet per un procés de tradició generacional.
La defensa de la cultura ha d'estar unida a la lluita per la defensa del treball i com assenyala la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides (1948): "Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar en el progrés científic i en els beneficis que d'ell resultin".
La cultura és un instrument insubstituïble per fer la vida agradable als altres, i per aprofundir-hi s'ha de posar èmfasi en tractar de ser sublim sense interrupció, com afirmava Baudelaire.
L'home necessita cultivar l'esperit per evadir-se dels seus pesars i afliccions, i poder paladejar la bellesa. Per això, precisa de la col·laboració d'autors, espectadors i consumidors. No podem ser éssers racionals i viure aliens a la bellesa, deixant-nos amarar per la frivolitat de le mediocritat, perquè la cultura treu el millor de l'ésser humà i el posa al servei dels altres, li fa més atractiu i fraternal, posant-li en íntima unió amb la pau i el respecte als seus semblants.
La cultura transcendeix ideologies, dilueix ressentiments i animositats, unint voluntats en l'esplendor d'un món excels.
El nostre nivell educatiu serà sempre proporcional al nostre nivell cultural, artístic i intel·lectual, que aportarà sens dubte els fonaments contributius a forjar una societat més lliure i respectuosa, que ajudi a la construcció d'un món millor.
