Cuba és un món, o molts de mons arreplegats en una sola illa, polièdrica, barroca, amb tantes facetes com mirades se li dirigeixen i una d´aquestes mirades és la de Joaquim Seguí, que ha publicat un llibre de fotografies sobre l´illa i les imatges que ens ofereix d´aquella societat a través de l´objectiu de la seva càmera actuen com una bisturí que travessa la pell i s´endinsa en la realitat social, cultural, històrica d´una societat molt freqüentment desfigurada per les cròniques insubstancials dels qui són capaços de captar l´anècdota deslligada de la raó que la causa.
L´autor visitant reincidint l´illa ha pogut ampliar i madurar la seva visió òbviament parcial i personal i l´expressa en un llibre fotogràfic, però també s´hi presenta un recull de textos que ajuden a completar i ampliar la imatge de l´illa. No és possible en tan poc espai contar-ho tot, però sí que les situacions que refereix són eloqüents i són de les que han modelat aquell país. Així, no hi ha referències directes al passat colonitzador espanyol i pràcticament a la dominació americana.
Però, primer la fotografia. Imatges totes elles en blanc i negre. Aquesta és una primera decisió de l´autor. En illa tan acolorida jugar amb el contrast dels negres, grisos i blancs per no distreure l´atenció i fixar millor la idea que hi ha darrera la imatge. I a les més de cent-vint fotos hi queda plasmada l´illa: carrers, urbanisme, paisatges agrícoles, activitats de feines diverses, jocs, la religió i els ritus de la santería; la vida quotidiana i la presència de la revolució en cases particulars on els cappares decoren les habitacions. La vida al carrer facilitada per el clima càlid és una constant i en el carrer discorren oficis, jocs, reunions de veïns o simplement veure passar la vida. Però sobresortint els retrats de la gent, cares marcades pels temps o rostres joves o nins jugant al carrer. En el retrat destaca la profunditat negra dels ulls sobre expressions quasi sempre alegres. Com a fet singular l´autor va viure la mort de Fidel Castro i també ho expressa en les cares de persones. Els rostres són una constant referència al mestissatge de la gent cubana, no són negres ni blancs són cubans, un color propi, format per la mescla de tots els pobles assentats a l´illa.
Color cubano és el títol del llibre, concepte prestat per el poeta Nicolás Guillén, un dels literats al que l´autor acudeix per a completar la visió de l´illa. Guillén, un autor de gran fecunditat que publicà poesia durant tota la seva vida fa l´exaltació de la cultura afrocubana reivindicada en la primera meitat del segle passat, especialment en el poemari Sóngoro cosongo, exaltació del mestissatge de l´illa. També hi són presents Compay Segundo i José Martí i, especialment, Leonardo Padura, novel·lista cubà actual de gran èxit aporta una sèrie de textos extrets de les obres protagonitzades per el detectiu Mario Conde. Interessant remarcar l´index final de webs sobre autors cubans que han dedicat la seva obra literària a l´illa, cruïlla de cultures.
