El prior de Lluc ha recomanat als polítics que són a la presó per causa de corrupció econòmica i prevaricació la lectura del Llibre de les bèsties de Ramon Llull. El prior els diu que llegeixin el llibre "ara que tenen temps", perquè s´hi veuran representats i, a més, hi trobaran exemples del desfici i els mals que produeix l´exercici del poder a través de l´engany. He de dir que l´advertiment m´ha semblat oportú i m´agradaria que aquells als quals l´admonició va dirigida tinguessin la voluntat d´escoltar-la, que seguissin el consell del prior. Es tracta d´un llibre breu, de poques pàgines -la quantitat de pàgines és el primer que demanen els estudiants universitaris quan els recomanes una lectura-, i amb poques hores que hi dediquin el tindran llegit. Més val que llegeixin el text de Ramon Llull que no Energía y pureza de monsenyor Tihàmer Toth, que és el que em recomanaven a mi els directors espirituals del meu temps, quan era a la presó. Llavors, sia dit sense traves, tot Espanya era una presó.
El cas és que el llibre de Llull hauria d´esser de lectura obligatòria per a tots aquells que es dediquen o tenen la temptació de dedicar-se a la cosa pública. També per a aquells que s´hi dedicaren i cauen en la temptació de reincidir. En la línia d´altres llibres medievals, com és ara el Calila e Dimna que Llull devia conèixer abans d´escriure el seu, es tracta d´una obra amb contingut moral, social i polític. Aquí els animals personifiquen o representen els homes: les seves ambicions, les lluites pel poder, la corrupció política, les traïcions, la degradació democràtica, el desordre moral... Perquè son de tanta actualitat els temes que hi surten que podríem pensar que el llibre ha estat escrit ara mateix. S´hi explica una història que conta la lluita ideològica pel poder entre els animals que mengen carn i aquells altres animals que mengen herba. Entre uns i altres s´estableix la discussió. I comencen les disputes, les estratègies, els recels, les tàctiques, les intrigues, les desconfiances. També la malfiança. A vegades sembla que ningú no es fia de ningú. Han d´elegir un rei. Llull, sia dit de passada, és partidari d´una monarquia electiva: que siguin els ciutadans que decideixin qui ha de regnar. Però també hi és la traïció i la venjança, la corrupció social i política, el suborn, la manca d´escrúpols.
Potser, la intenció didàctica de Llull es fa més explícita aquell dia en què uns delegats de la cort del lleó fan una visita al regne dels homes i es deceben en veure que hi troben els mateixos vicis, els mateixos desordres, instal·lada la mateixa corrupció, la mateixa podridura moral. Llavors ens diu que les arques del regne eren buides perquè el Govern encobria aquells consellers que s´enduien els diners del poble. I recrimina i condemna els polítics corruptes, perquè el problema no "solament és el mal que fan, sinó el bé que han deixat de fer". No solament és el mal que fan... Algú pensarà que la intenció de Llull és massa innocent?
Paral·lelament a la història dels animals que han de triar un rei i organitzen i governen la seva societat, el llibre ens ofereix una sèrie d´exemples juxtaposats que enriqueixen el discurs moral de l´autor. Llull sap que els millors aprenentatges només s´aconsegueixen per mitjà de les històries que exemplifiquen allò que té intenció de dir. En altres ocasions he escrit: Ens enamoram perquè hem sentit contar històries d´amor, valoram la justícia perquè ens han contat històries on, a vegades, els homes eren justs, i generosos, i valents. Aprenem a estimar la bellesa en contacte amb les creacions més exquisides i alhora belles dels homes. Tanta era la convicció de Llull en l´eficàcia dels exemples que, al Llibre de Blanquerna, quan aquest arriba a esser papa, estableix l´ofici de recontador d´històries exemplars, perquè sap que ningú no s´enamora, ni estima la justícia, ni valora la bellesa si no ha sentit contar històries d´amor... Potser, aquests exemples que acompanyen l´argument que defineix la columna vertebral del llibre són l´espai on es subratlla amb més èmfasi la dimensió poètica de Llull. Com per exemple la història d´aquell ermità que convertí una rata en una donzella contra la seva voluntat, aquella altra del lleó que va negar-se en un estany perquè volia barallar-se amb la seva imatge, que veia reflectida dins l´aigua, o la de la serp que acudia al niu d´un corb i es menjava els pollets.
