En efecte, el concert que l´orquestra Simfònica de Balears presenta anit (20h) a l´Auditòrium de Palma gira entorn de la dualitat. Doble interès. Primer perquè en el programa només hi figuren dues obres i segon perquè en una d´elles hi figuren dos solistes.
La vetllada s´obrirà amb el Concert per a violí i violoncel de Brahms, una de les darreres (si no la darrera) obres orquestrals del compositor, qui escriví la part de violí pensant amb Joseph Joachim, un molt famòs solista (i també compositor) de l´època, revitalitzador de les Partites i Sonates per a violí sol de Bach i intèrpret dels grans concerts de Mendelssohn i Beethoven. Joachim i Brahms havien tengut alguns desacords (no musicals, sinó socials i amistosos) i la dedicatòria ajudà al retrobament.
L´Obra, enscisadora de principi a fi té un perfil clàssic: tres moviments, Allegro-Andante-Vivace i permet preciosos diàlegs entre els dos instruments solistes sempre acompanyats d´una orquestració sovint potent (els primers compassos ja profetitzen aquesta riquesa sonora), però també delicada (l´inici del segon moviment, amb la secció de vent/fusta n´és un exemple).
Gina Nicola (violí) i Emmanuel Bleuse (violoncel), tots dos membres de la simfònica, interpretaran les parts principals en una proposta dirigida per Josep Vicent que a més inclourà, a la segona part, la Petrusixka, d´Igor Stravisnky, escrita tot just després de l´èxit de l´Ocell de Foc i anant una passa més enllà pel que fa a l´atreviment sonor. Pensem que Diaghilev, el factòtum dels Ballets Russos, formació per la qual foren pensades totes dues obres, demanava als col·laboradors renovació permanent.
