El passat mes de març vaig viatjar a la ciutat de Bogotà i hi vaig visitar el museu dedicat al pintor Fernando Botero, al barri de La Candelaria, en un vell casalot colonial. Hi vaig poder veure una mostra extraordinària de la seva obra: els cossos voluminosos, l´alegria dels colors, el vigor de la carn, la ironia, la tendresa dels personatges que fan festa, que s´estimen, que s´allarguen a la platja, que ronden pel parc, que acaronen els moixos, que ballen. Em va commoure una petita mostra de les pintures i dibuixos que el pintor dedicà a les tortures i a l´horror de la presó d´Abu Ghraib, després que l´any 2003 les tropes nordamericanes i els seus còmplices envaïssin Irak.
Abu Ghraib és un poble petit a l´est de Bagdad. Sadam Hussein hi féu construir una presó on tenia tancats els seus enemics polítics. Després, controlada per l´exèrcit dels Estats Units, hi tancaren aquells que consideraren "criminals i rebels". S´hi varen cometre tortures bàrbares, crueltats i violacions, les fotografies de les quals varen propagar-se arreu del món. Botero en féu la seva pròpia lectura i el resultat fou una sèrie de vuitanta pintures i dibuixos d´una força expressiva excepcional que denuncien l´extrem a què arribà la barbàrie humana i la humiliació exercida sobre els cossos dels presoners. Agafats pel coll amb un collar per als cans, la pell ensangonada pels cops de puny, els ulls coberts amb un pedaç, les mans fermades, els peus engrillonats, sodomitzats amb un tros de mànec de granera, la cara coberta d´excrements humans, els cans que s´afuen als cossos despullats, obligats a vestir-se amb robes de dona, a posar-se en actituds eròtiques, penjats a les reixes, esclafats per la bota omnipresent, poderosa.
Les tortures que els membres de l´exèrcit estadounidenc exerciren sobre els presoners d´Abu Ghraib es projecten en les teles de Fernando Botero i les omplen d´horror i misèria. Llavors perden els colors i es tornen obscures, tètriques. I esdevenen el testimoni d´una ignomínia què l´art transmet a fi que resti la memòria de la infàmia.
Llavors la pregunta que no sé estar de fer-me és: Quin és el procés a través del qual un home o dona esdevé un torturador? Quina perversió ens porta a convertir-nos en un assassí? La bestialitat els sorgia a aquells soldats sanguinaris de la pròpia naturalesa o era el resultat de l´educació i, per tant, un efecte de la cultura? Eren capaços de penedir-se del que havien fet? I quina era la sexualitat d´uns homes i dones que es divertien mentre feien escarni sexual i befa de les seves víctimes?
He lleguit en algun lloc que Heinrich Himmler, cap de la policia secreta de l´estat nazi, ministre de l´interior en un dels governs de Hitler, l´home que gestionà la mort sistemàtica i metòdica de milions de jueus, tingué la idea de substituir, al camp de concentració d´Auschwitz, els centinel.les per cans obligats a vigilar els detinguts. Però la prova no donà el resultat que esperaven. Entrenats per devorar presoners, aquells cans mai no aconseguiren posar-se a l´altura dels guardians nazis que els havien entrenat. Havien tractat de pervertir els cans i no ho aconseguiren.
Ara els he vist, aquells mateixos cans, entrenats per a la tortura a la presó d´Abu Ghraib, a l´est de Bagdad. Botero els ha pintat amb els ulls vermellosos, el coll estirat, esmolades les dents. Porten un collar de pell i una corretja. Rere la corretja hi ha una mà que els acanissa cap a un cos humà espantat i nu.
