Durant tota la nit, tres Reis vinguts de l´Orient hauran distribuït als infants de l´illa, si és que han fet bondat, obsequis i regals. La il·lusió dels nins arriba enganxada a la punta d´un estel. Ha passat l´estel. Arribaren els Reis muntats a cavall. No sé si són uns Reis demòcrates i volen que el benefici dels seus presents arribi a tothom. Potser fan parts i quarts. Enguany no he demanat que em duguin res. Això no vol dir que no se´m desperti la il·lusió, en sentir parlar dels Reis, que no m´estimulin la fantasia... I els he demanat que, més que dur-me un present, s´enduguin el present. Que vinguin els Reis lliures de càrrega i s´enduguin els camions estibats de... Els vaig escriure que no em duguin res, però els he demanat que s´enduguin...
Estimats Reis d´Orient, duis-vos-ne la misèria, la crisi social en què hem anat a caure, l´atur de la gent. No pot ser, tan d´atur, tanta energia feta malbé. Duis-vos-ne el Govern sencer, ni que fos un bolic. Duis-vos-ne en G.R., en P.J., en L.V., na M.G., en F.G., na J.V., na C.P., en B.M., en R.B... Duis-los allà on els vulguin. No sap la xiripa que tindrà aquell que se´ls trobi a la finestra, vora la sabata. Duis-vos-ne també els que no paren de parlar i fer sermons. Que se´n vagin a discursejar enfora, que no contaminin per més temps l´aire antic de la terra. Duis-vos-ne també els regidors de cultura i tots quants es dediquen amb frenètica passivitat a impulsar la cultura d´aquest país. Quina gentada mouen, per no res! Duis-vos-ne també aquells que han posat mà al calaix dels diners públics, que hem pagat amb esforç i dolor. Duis-vos-ne també els recaptadors de tributs i els que posen multes. Duis-vos-ne la banca. Duis-vos-ne les grans superfícies i els carretons en què la gent amuntega la compra. Un carretó ple a vessar és un test de personalitat, perquè s´hi projecten les inquietuds i el geni d´aquell que ha fet la càrrega. Duis-vos-ne els enfilats al carro del poder i aquells altres que voldrien enfilar-s´hi. Duis-vos-ne el ressentiment, la frustració, els fascismes larvats, el sectarisme, els hipòcrites, els expandidors de mentides, de vanitat, d´egoisme. Duis-vos-ne les televisions públiques i les privades. Duis-vos-ne els telenotícies, els biopics, la reina Isabel de Castella...
Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar, sigueu generosos i duis-vos-ne els wasaps, els telèfons mòbils, el palau de congressos a mig fer. Duis-vos-ne també els congressos, l´egoliteratura, els bazars xinesos, l´olor de fritanga que desprenen les rutes de la tapa, duis-vos-ne les màquines que just ara han començat a devorar ses Fontanelles. Duis-vos-ne les tardes dels diumenges, els bonsais, el karaoke, els rotlles de primavera, el budisme tibetà, el ginseng, el ping-pong. Duis-vos-ne els camps de golf: el pal, la pilota, el forat. Vosaltres que teniu connexió amb les estrelles i en llegiu els vaticinis, digueu als astres que trastoquin els fluxos dels vents i en girin la força, i confonguin en la fosca profunda del mar les embarcacions que porten cap als crematoris de son Reus les brutors d´Europa, la porqueria civilitzada que generen els bàrbars. Duis-vos-ne també, ja que hi sou, el nord. Sabeu que sóc realista. Per això us deman l´impossible.
