Pere Miquel Marquès passarà a la història de la música per la seva aportació a la simfonia. És el gran simfonista espanyol del segle XIX. Ara bé, la seva producció musical va més enllà de les cinc incursions simfòniques ja que és autor d´altres obres diverses, entre les quals hi trobam la sarsuela El Anillo de hierro estrenada a Madrid l´any 1878 i que anit es presenta en versió de concert al Teatre Principal de Palma, amb solistes vocals illencs, el cor del propi teatre i l´orquestra simfònica, tots sota la direcció musical de Lluís Remartínez, qui a més de coordinar aquest programa a tengut cura de la revisió de la partitura a partir de materials existents, tant en format orquestral com també en reduccións i esborranys per a piano. Si bé no podem parlar d´una obra nova, sí al menys podem dir que estam davant una versió diferent de les ja escoltades anteriorment en aquest mateix escenari.

´L´Anell´ de Marquès no és una obra mestre. La música, a vegades amb colors wagnerians i d´altres imitant Beethoven, no és gaire original, tot i que es poden salvar alguns moments, com el duo dels amants Margarita i Rodolfo, o alguna ària (una de Margarita fou molt interpretada en el seu temps). I pel que fa a l´argument, avui totalment decadent i que fa riure, no s´aguanta de cap manera. Manco mal que en la versió que anit podrem escoltar hi ha treballat Francisco Matilla (expert coneixedor a la vegada que reconegut investigador del teatre musical espanyol), revisant els textos.

De totes maneres ben vingudes siguin propostes com aquesta. Una de les raons de ser de la simfònica és la d´espolsar i treure a la llum composicions i partitures dels nostres compositors. Hem de recolzar qualsevol iniciativa destinada a la recuperació d´una part del nostre patrimoni.