En l´acte de presentació del llibre Muntanyes de Coanegra de Mateu Morro, editat per Documenta, l´autor afirmà que el llibre havia estat fet a partir d´una diversitat de recursos complexos i difícils de fer avenir. Certament, s´hi entremescla la història i la llegenda, l´etnologia i el drama rural en la línia dels millors relats de Salvador Galmès, els testimonis orals i la ficció narrativa, la percepció del paisatge i la memòria. Tot plegat, un univers intens i alhora dramàtic que sorgeix de la terra i fa olor de garriga.
En el transcurs d´aquell acte Mateu Morro va dir que no havia tingut cap pretensió literària, que havia tractat d´explicar el petit món que, en temps passat, es configurà en la vall de Coanegra, dins el terme de Santa Maria del Camí, una terra generosa i una mica salvatge a l´empar de les muntanyes de la Serra. Una vall regada pel torrent d´es Freu i que conté un dels accidents geogràfics més bells de l´illa: l´Avenc de Son Pou, entre alzinars i pins. Digué que no havia tingut cap pretensió literària i, no obstant, la prosa que nodreix aquest llibre és plena de bona literatura: un lèxic esplendent, la intensitat amb què s´encara a les històries que hi explica, l´emoció que se´n desprèn, la capacitat de dibuixar un personatge en unes poques ratlles, els matisos –la literatura es fa amb els matisos– amb què enriqueix el relat, la fortuna amb què projecta els escenaris de la història: els paisatges de la vall, les cases, els molins arran del torrent, les sitges…
Lentament el llibre ens introdueix en un univers complex: un paisatge aparentment idíl·lic i uns homes que arrosseguen l´estigma de la por. Una terra on hi són presents els moliners, els esclaus, els nobles senyors, les bagasses, els pastors, els vells femelluts, la taverna de camí, just passada la Fontanella, on feien cap els habitants de la vall i aquells pagesos que venien del pla a moldre el blat als molins fariners, les bregues pel domini de l´aigua, l´ambició de poder, les lluites entre bàndols –succeí en un temps en què la gent anava armada–, la violència, els homicidis, la venjança, la desventura dels bandejats i els lladres de cova… Un retaule que s´inicia poc temps després de la Conquesta i perdura durant segles.
Se´ns hi conten les malifetes dels senyors de Son Torrella i el seu enfrontament amb els Albertí de s´Arboçar, la història de n´Elena, la molinera apallissada pel seu home, l´hereu Costa, que tenia els cabells reülls i la mà feixuga, i de com ella fugí de nit muntada a l´ase d´en Fullós cap a Castellitx, dins el terme d´Algaida. De com els Jaume s´establiren a Coanegra dels quals descendí el paborde mossèn Bartomeu Jaume, erudit i liberal, aficionat a construir rellotges de sol. De com s´ajuntaren els agermanats d´aquelles terres per reclamar l´alliberament de les càrregues fiscals. De com vingué la derrota i alguns foren perseguits fins a la mort. De com la possessió major de Coanegra passà dels Torrella a mans dels Cotoner i de bell nou retornaren les bregues pel control de l´aigua. I se´ns hi parla de robatoris, de pallisses, de presons, de com l´aigua del torrent revingué i se´n va dur les cases… I de l´Avenc, dels primers que hi baixaren, dels qui volien fer negoci amb la colomassa, de com Pere d´Alcàntara Penya dissenyà la mina per entrar-hi, de la decadència de la vall, de l´emigració, de les guerres, de la despoblació, dels talladors de pins…
D´aquells que fugien dels feixistes i caminaven vall endins cap a la muntanya, rera la qual sabien que hi ha el mar.
