Abans del partit, l’entrenador del Mallorca comentava que la situació de l’equip a la classificació era idíl·lica. Després del dos a tres davant Osasuna no deu pensar el mateix. Els números no menten: nou gols en contra en dos partits i un punt de dotze possibles no és, precisament, una situació idíl·lica, sinó més aviat una realitat preocupant de la qual és responsable el tècnic madrileny.
Si a Madrid veiérem un daltabaix tàctic, rotacions, debuts i canvis incomprensibles, aquesta jornada ha passat el mateix. Ningú no s’explica el canvi a la porteria, tenint en compte la poca responsabilitat que va tenir Reina en el 6 a 1 al Bernabéu. És evident que va coure molt, i d’aquí el debut de l’eslovac Dominik Greif. Minut vuit, primer xut d’Osasuna a porta i primer gol. A la segona part, falta directa que transforma Íñigo Pérez i, als darrers minuts, desgavell defensiu, inclòs Greif, i el dos a tres.
Encara que no tingui responsabilitat directa en els gols —en alguns pensam que sí—, és evident que no ha transmès seguretat a la resta de companys de la defensa, i aquest és un detall que detecten els jugadors. Ja n’hi ha més d’un que posa messions a veure si Reina torna dissabte que ve a defensar la porteria del Mallorca. Com deia Luis García Plaza a la roda de premsa posterior a la tercera derrota del seu equip, i visiblement molest amb algunes preguntes sobre la substitució a la porteria, això és la Primera Divisió, i quan menys t’ho esperes, qualsevol equip et pot superar, encara que tinguis el marcador a favor. I no és res més que el que ha passat al Mallorca: no ha sabut tancar com a mínim l’empat.
Ara l’equip mallorquinista tindrà una altra oportunitat a Son Moix. Serà dissabte que ve, contra el Llevant, que vindrà a recuperar-se de la derrota contra el Barça i intentar guanyar el primer partit.
