Comença la primavera 

Demà dilluns (21) comença la primavera que assenyala el desvetllament de la naturalesa després de la hivernada –enguany molt càlida-. Els pobles clàssics, conseqüents amb aquesta idea de renaixement feien començar l’any per la primavera. A França i a Anglaterra, això va persistir fins als segles XVII i XVIII respectivament. La importància que fins llavors tenia el món rural, estretament lligat a la naturalesa, justificava fer coincidir el canvi d’any amb el final de l’hivern i el seu inici amb el reviscolament dels vegetals i el retorn de la vida. I amb la primavera el camp pren una altra forma, i els arbres també. Així com hi ha un Arbre de la vida, també hi ha un Arbre de la mort, aquest d’influència lunar. Es creu que les ànimes dels difunts vivifiquen o vigoritzen certs arbres –taronger, llimonera, pi-, especialment els que creixen damunt les tombes. Fins i tot salven els cossos de la corrupció; a la Xina és costum plantar arbres damunt les tombes dels difunts. La creença deriva de la convicció que, en morir, el cos torna a la terra, de la qual germinen arbres, plantes, herbes, flors, formant part d’un únic cicle vital. L’ombra dels arbres pot tenir influència bona o dolenta: el vent, movent les fulles, pot parlar per ells. I les dites: “Els arbres són com els humans: d’uns en fan carbó, i d’altres sants”; “D’un arbre caigut, tothom en fa llenya”. 

L’Anunciació (25)  

Avui l’Església commemora l’anunciació de l’encarnació del Senyor a la Mare de Déu per l’àngel Gabriel. Aquesta és una de les quatre festes marianes més importants de l’any i popularment se la coneix com “la Mare de Déu de març”. Avui es podia rompre el precepte quaresmal d’abstinència. Com que era considerat un pecat molt gros mantenir relacions carnals dins la Quaresma, quan es produïa un naixement al cap de nou mesos d’aquest període, la mare deia que l’infant havia estat concebut el dia de l’Encarnació, amb la qual cosa tot quedava arreglat. Diuen que Déu va crear el món aquest dia, al voltant de l’equinocci de primavera: si Déu va crear el món separant la llum de les tenebres, vol dir que el dia i la nit tenen exactament la mateixa durada (12 hores), i això succeeix avui. En nou mesos celebrarem el Naixement, el Nadal. 

Lluna Vella (25)  

Al llarg d’aquest mes els hortolans sembren els porros, o la llavor, per mudar-los en esser mudadors; donau-los aigua i fems. Les pastanagues i xirivies s’han de sembrar de mitjan març fins a mitjan abril; volen cavat fondo, aigua i fems. Aquesta lluna és la millor per sanar porcells. I com que floreixen les pruneres i els cirerers, i les mates treuen borra, pot ser bo per a les abelles que es preparen per eixamenar. Aquest sol ser un mes malsà i poc de fiar. És el mes dels refredaments i constipats, el mes del grip. Comença a remoure’s tot, perquè la primavera ja s’acosta.

El sant del dimoni i el patró de les bruixes

Segons la veu popular, el darrer divendres de març (25) és el sant del dimoni i, altres, creuen que a causa de la celebració descura els seus negocis i la gent se’n pot aprofitar; uns altres diuen que, al contrari, avui augmenta el seu poder i és més temible. També és el patró de les bruixes, les quals fan reunions extraordinàries per festejar la celebració, on conten totes les seves malifetes i en projecten de noves. Per confirmar les sospites sobre si una dona era bruixa se solia fer això: s’emplenava un plat amb aigua i després s’hi tirava un raig d’oli; tot seguit es mirava a dins i es veia com, a poc a poc, les taques d’oli anaven dibuixant el rostre de la bruixa autora de la malifeta. Tanmateix, aquest mes, els bocs –encarnació del diable- agafen rellevància per tot arreu.

Sabíeu que...?  

Avui és el III Diumenge de Quaresma; també és el Dia Mundial de la felicitat. Dilluns (21) és el Dia Mundial de la Poesia; i el Dia de l’Eliminació de la Discriminació Racial. Dimarts (22) és el Dia Mundial de l’Aigua. Dimecres (23) és el Dia Meteorològic Mundial. Dijous (24) és el Dia Mundial de la Tuberculosi. Divendres (25) és el Dia Europeu contra la tracta d’éssers humans. Dissabte (26) és el Dia Mundial d’Adaptació al Canvi Climàtic; i el Dia de l’Epilèpsia.

Diuen que si un moix es renta la cara amb les potetes senyala visites; si es renta amb la pota dreta són homes i si ho fa amb l’esquerra són dones.

Es creia que si una òliba cantava o giscava damunt la teulada d’una casa, era senyal que la família que hi habitava prest tendria un mort.

També es creia que un borino ros senyalava bona nova si entrava dins una casa; però es preocupaven ferm els que en veien entrar un de negre, perquè senyalava desgràcies o males notícies.

Deim: “Mestre d’ull, mestre d’embull”; i també: “Feina d’ull, feina de cul”, perquè el treball fet a ull, sense mètode i sense prendre mides, acostuma a donar mals resultats.