Dedicació de Santa Maria la Major (5)
L´Església de Santa Maria la Major o Santa Maria de les Neus, o la Basílica Liberiana -ja que fou el papa Liberi qui la cristianitzà en el s. IV, és una de les 4 basíliques majors, juntament amb la de Sant Pere, la de Sant Pau i la de Sant Joan. Fou el primer temple de Roma dedicat a la Mare de Déu i per això és molt venerat; i també perquè l´antiga llegenda de la neu que va caure en el lloc on havia de ser construïda recorda als fidels que quan arribin les passions i el foc de les adversitat, la Mare de Déu pot enviar, des del cel, les neus de les benediccions divines perquè apaguin les flames de les males inclinacions; vet aquí el significat. Es va daurar el sòtil amb el primer or duit per Colon d´Amèrica, donat pels Reis Catòlics..
Avui és la Mare de Déu de les Neus
Aquesta advocació mariana té un origen llegendari. Tal dia com avui, va caure una gran nevada a Barcelona. Tot va quedar cobert de neu excepte una petita clapa, prop del que avui és la plaça de Sant Jaume, on es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Tothom va veure en aquell fenomen un signe celestial i a l´indret on es va trobar la imatge es va aixecar una església, que va ser dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Però també se celebra la dedicació de la basílica de Santa Maria, una de les quatre basíliques majors de Roma que la Mare de Déu indicà, amb una nevada en aquesta data, el redol on volia que fos edificada la basílica.
Sant Doménech (8), patró de Lloret
Va fundar l´orde de frares predicadors o dominics, i va instituir, també, la devoció del Sant Rosari. Segons la veu popular, Sant Domènech era el patró de l´aigua i per això el tenien per patró els oficis que n´utilitzaven molta, com els paperers, els tintorers i els indianaires. També el veneraven els pagesos i els escombriaires. L´invocaven perquè protegís contra els missers, jutges i altres servidors de la justícia. Els seus atributs són: l´hàbit blanc de l´orde i el mantell negre, amb tonsura; una estrella al front, símbol de saviesa, i un ca amb una antorxa encesa a la boca; també du el llibre de la Regla.
Nins de la pagesia
Rafel Perelló ens conta aquest costum. Abans, moltíssims nins de la pagesia mallorquina, en haver combregat no tornaven pus mai a l'escola i començaven la seva vida laboral, cosa que avui en dia qualificaríem de explotació infantil. El primer treball de molts nins era guardar porcs, fins que apareixia en el cel l'estel del porquer, moment que indicava que era l'hora d'arraconar els porcs a la soll. Fins i tot molts de nins que feien de mosso de pastor guardaven les ovelles tot el vespre a l'estiu, i morts de por. Altres s'aixecaven ben dejorn per fer vàries tasques com ara fer albellons, esbancar per sembrar arbres, eixarcolar, és a dir, llevar les males herbes del sembrat, com ara el jui, etc. Dins la jerarquia del treballadors de la possessió, molts nins eren un "plaça morta" o treballador que rebia directament les ordres de l'amo o del pareller major per fer qualsevol tipus de feina necessària a cada moment. En ésser més pollastrells i tenir força suficient per aguantar l'arada aprenien a llaurar i també a aregar bísties. En una altra ocasió parlarem de les nines de la pagesia..
Entra el minvant
Continua la collita de prunes, peres i pomes. I a l´hort, tomàtigues, albergínies, pebres, mongetes, cogombres, espinats. És bon temps per eixermar i entrecavar les soques de les oliveres. Diuen que els dies d´agost que fa boira, els mateixos dies d´abril de l´any que ve sol ploure, i si plou el mes d´agost hi sol haver esclata-sangs. Per fer malbé el gram sense fer servir herbicides, per l´agost es passa una rella i, amb la calor i el foc del sol, es mor. Es poden sembrar les patates tardanes que s´arrancaran devers el desembre, prop de Nadal.
