La Creu Roja i el xalet Buades. Una commemoració doble

Enguany la Creu Roja de Balears commemora dues efemèrides ben destacades. D’una banda, es compleixen 150 anys de la seva activitat a l’arxipèlag; i de l’altra, 75 anys de l’adquisició del seu edifici més emblemàtic: l’actual Hospital de Palma, situat a la cantonada del carrer Alfons el Magnànim amb Pons i Gallarza, que manté un valor afegit que va més enllà de la seva condició de centre sanitari. Per desgràcia, l’efemèride manca del principal coneixedor del tema: l’economista i escriptor Miquel Alenyà Fuster (1939-2023), president de la institució insular entre 2003 i 2015, i que fou autor del llibre La Creu Roja a les Balears. 140 anys d’acció humanitària (1874-2014), que documenta exhaustivament el seu recorregut i que és avui la principal font documental per conèixer la institució.

Primers anys de la Creu Roja

La primera Comissió Provincial de la Creu Roja a les Illes Balears es va constituir el 26 de gener de 1874 al casal de Can Bordils, actual Arxiu Municipal de Palma. El primer president fou Manuel Villalonga Pérez, propietari del casal esmentat i on durant els primera anys tindria la primera seu. Allà va obrir un modest ambulatori de cures per a persones sense recursos. No obstant, la demanda de serveis sanitaris creixia constantment, arran l’increment de la població i l’endèmica manca de prestacions sanitàries en condicions dignes.

Degut a això, l’entitat es va traslladar el 1900 a un local més ampli a Can Ripoll (la Rambla, n. 7), on avui hi ha la tenda de música Vía Roma i la seu d’ARCA. Poc a poc aniria ampliant els seus serveis i devers 1914 incorporava els consultoris, amb un quadre mèdic en permanent ampliació. El 1936 es traslladaria al carrer del 31 de desembre, 6 (actual Òptica Cottet), on va incorporar la cirurgia i ambulatori de curta durada. Allà romandria obert fins al 1955.

Malgrat el creixement constant, la Creu Roja local era conscient que un dispensari oferia uns serveis sanitaris limitats, insuficients i que per atendre adequadament la població necessitaven un espai sanitari més ampli i multifuncional: un hospital. Arran la Guerra Civil, en fer-se palesa més que mai la insuficiència del dispensari, el 1940 se sol·licita a Creu Roja Espanyola comprar un immoble per poder obrir un hospital, el que fou concedit. La intenció era aconseguir un edifici ja existent, cèntric i fàcilment transformable en centre sanitari. Per fi, trobaren el lloc ideal: el xalet Buades.

El xalet Buades

El 3 de maig de 1933 l’Ajuntament de Palma autoritzava la construcció d’una casa particular a un solar del carrer Pons i Gallarza, cantonada amb Alfons el Magnànim (llavors Francesc Layret i després Capità Salom). Els terrenys formaven part de l’antiga possessió rural de Sa Punta i eren propietat d’Antoni Buades, prohom pertanyent a la família propietària de Casa Buades, empresa dedicada a la fabricació i comercialització de grifoneria. El promotor era Andreu Buades Ferrer, de la família esmentada.

L’immoble fou dissenyat com a xalet particular, de casi 1.800 m2 de superfície i un manifest aire regionalista local, amb reminiscències evidents dels antics palaus mallorquins. Comptava amb totes les comoditats possibles: vestíbul i sis dormitoris, dos banys i cuina, així com estances pròpies d’èpoques passades com sala de fumadors i dependències per al servei. Tenia pis superior, golfes, garatge, magatzem i local per tenda. Es distribuïa en un cos central al xamfrà i dos laterals disposats simètricament a sengles carrers, on combinava el marès blanc i aterracat blanc. La resta de la finca servia per jardí i hort, en previsió de futures ampliacions. Fou acabat l’any 1934, i atesos els promotors fou conegut com xalet Buades o Can Buades.

A la façana principal trobam tots els elements que fan singular i monumental. En el portal, d’estètica tradicional amb arc de mig punt, dalt de tot es llegeix una inscripció religiosa (PAX) i als costats les dates de construcció (1933 i 1934). A sobre, la típica balconada mallorquina i just damunt un enrajolat policromat amb la imatge de Sant Andreu. I al pis superior, quinze finestretes de mig punt. El conjunt queda coronat amb la teulada original, a quatre aigües i teules tradicionals de fang.

Josep de Oleza

L’arquitecte va ser Josep de Oleza Frates (Palma, 1896-1971), una de les figures més destacades de l’arquitectura mallorquina del segon terç del segle XX. Va formar part de la generació posterior a les primeres figures de l’arquitectura local contemporània (Gaspar Bennàzar, Jaume Aleñar, Francesc Roca Simó o Guillem Reynés). Això no obstant, mentre els seus coetanis (Gabriel Alomar, Guillem Forteza, Carles Garau Tornabells o Enric Juncosa) es mantenen vigents, de Oleza pateix un notable oblit malgrat la rellevància que tingué en vida; de fet, la seva entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca és molt més breu en comparació amb la resta.

Després d’estudiar Arquitectura a Barcelona entre 1915 i 1923, torna a Mallorca on duria a terme tota la seva carrera i va exercir càrrecs notables. Fou arquitecte diocesà del Bisbat de Mallorca i de la Caixa d’Estalvis (Sa Nostra); fou regidor de l’Ajuntament de Palma (1924 i 1959-1964); arquitecte municipal d’Inca i Manacor i va tenir opcions de ser-ho de Palma el 1934, però Cort s’inclinaria per Enric Juncosa. A més, va atendre un gran nombre d’encàrrecs privats, sovint en col·laboració amb el valencià Vicent Valls Gadea.

En la seva obra, de Oleza basculava entre el racionalisme i el regionalisme com la resta d’arquitectes de l’època. Així, si com arquitecte diocesà i per Sa Nostra desenvolupava un llenguatge més regionalista i tradicional, en els encàrrecs privats predominava un llenguatge racionalista. No obstant, de la seva obra a Palma avui destaquen dos habitatges d’aire regionalista, casi bessons: la casa de Coloma García (carrer Baró de Pinopar, cantonada Santiago Rusiñol) i l’esmentat xalet per Andreu Buades. Tots dos sobreviuen avui amb funcions sanitàries: el primer, clínica privada; i el segon, l’Hospital de la Creu Roja.

El nou Hospital

Per diverses causes, aviat el xalet Buades deixaria de funcionar com casa particular. El 1938, durant la Guerra Civil, es converteix en parròquia provisional de Santa Catalina Thomas, abans que el nou temple entrés en funcionament el 1944 (i de manera provisional, ja que no s’inauguraria fins 1954). A més, el xalet havia passat a mans de Joan Massanet Moragues (futur batle de Palma, entre 1954 i 1963), qui el vendria a Sa Nostra l’any 1946. Llavors entra en escena la Creu Roja, que s’interessa per l’immoble.

Així, el 25 de març de 1949 se signa la compravenda del xalet Buades entre Miquel Rosselló Alemany, president de San Nostra, i Gabriel Villalonga Olivar, president de Creu Roja Balears. L’entitat paga 590.000 pessetes de l’època, una part al comptat i la resta els tres anys següents. Es posen en marxa aquell mateix any i contracten el mateix Josep de Oleza per reformar-lo i transformar-lo en centre sanitari. El 1952, pagades les anualitats pendents, la Creu Roja esdevenia plena propietària de l’immoble.

La inauguració oficial no tingué lloc fins al 15 d’abril de 1955. El nou hospital disposava de 20 llits (la meitat per beneficència) i un quiròfan, llavors un luxe per als col·lectius més necessitats, totalment desproveïts de la cobertura sanitària actual. Ajudaven en les tasques assistencials un institut religiós: les Filles de la Misericòrdia, comunitat de monges fundada a Pina el 1856, que començà a col·laborar amb la institució en el dispensari del carrer 31 de desembre, i que mantindrien la seva participació fins al 1986.

També el 1955 s’inaugurava un altre hospital: Son Dureta. Però això no va evitar que el nou local de la Creu Roja aviat quedés petit i requerís successives reformes i ampliacions. El 1960 s’afegien 20 llits més i durant els anys següents el centre s’amplia constantment (quiròfans, consultoris, habitacions, llits...). En un moment donat, l’antic xalet Buades no era suficient i el 1969 s’adquireix el solar annex del carrer Alfons el Magnànim, cantonada amb Gaspar Bennàzar, per ampliar-lo amb un nou edifici inaugurat el 1980.

Darrers anys

La darrera gran reforma de l’Hospital es va dur a terme entre 2019 i 2021. Arran aquesta darrera reforma, inaugurada el 12 d’octubre de 2021, només ha sobreviscut la façana central del xalet original, ja que els cossos laterals foren substituïts casi totalment arran les profundes obres de renovació. Avui el centre sanitari comprèn fins a tres quartes parts de l’illa on es troba i ha ultrapassat de llarg l’estructura original del xalet, construït l’any 1934.

Malgrat el xalet Buades nasqué com un interessant exemple d’habitatge d’estètica regionalista, en perdre aviat la funció residencial les successives reformes i ampliacions han suposat que avui només quedi part de la façana principal com a vestigi de l’immoble original. A dia d’avui resplendeix, acuradament restaurada, com una de les cantonades més singulars i atractives de la ciutat.

Enguany l’Hospital de la Creu Roja compleix 75 anys ubicat en l’antic xalet Buades. Continua sent un dels principals hospitals de la ciutat, plenament integrat en la xarxa pública sanitària, i la seva façana ha quedat com un vestigi fossilitzat d’èpoques passades, plenament integrat en el present. Una construcció que el talent de Josep de Oleza va contribuir a convertir en una façana única i característica, de gran valor patrimonial i privilegiada ubicació, fins esdevenir avui un dels racons més significatius de la ciutat.